Jornada 8
CF GRANADELLA 2 – UE PERAMOLA 2
Classificassió jornada 8 – Resultats jornada 8
Tot i la distància, tot i el fred, varem aconseguir un punt valiós, tot i que en un maleit minut ens van empatar, per culpa d’això no ens van emportar els tres punts. Tot i així, seguim lluitant per estar a dalt.
La Granadella, 11 de Desembre de 2010
By Raul Andreu
Dissabte a la tarda, un altre partit que donava joc a una curta setmana, aquesta vegada tampoc sabiem si seriem 5 jugadors, el partit es jugava a la Granadella, quasi bé un dels desplaçaments més lluny que ens podem trobar. Un altre vegada les expedicions sortien de tres punts de Catalunya. Els Sorts quedaven com bons germans a Cervera i agafaven un cotxe. De Tragó sortien els Riberas, lo Rei i lo Roger xino xano amb la boira, més endarrerit per variar, lo Ricard amb Elvis i Boixí. Finalment jo solet amb la fregoneta sortint del Masnou i coneixent tots els racons de Catalunya. Cal dir que tots segurament, varem sortir amb el temps just per arribar al poble, uns per boira i jo pel putu GPS, arribem a la mateixa hora del partit, tard.
Sense temps a escalfar i amb un fred que pelava els cacahuets l’àrbitre pita el començament del partit. Van ser uns primers minuts dels més dolents que hem fet en tota la temporada, estàvem gelats, el no poder escalfar una mica, feia que corréssim a des temps, que les passades no fossin precises i que l’equip local semblés que tenia més ganes de guanyar el partit. Al poc de començar, faig un mala passada i una mala defensa i el davanter local marca al Sergi a prop del àrea, les corves que vaig fer encara hem feien voltar el cap.
Intentem no abaixar els braços, però quasi bé en tota la primera part només varem xutar un parell de vegades sense molt de perill, lo Roger ho provava al davant però la pilota sempre li quedava al peu esquerre, la resta del equip, sense entrar en el partit, no feia les ajudes i cobertures necessàries, ni en defensa ni en atac, el Granadella, apart de corre, tampoc donava gaire feina i només s’aprofitava de la mala defensa nostre.
Quan quedava poc per finalitzar la primera part, tenim un saque de banda a favor a prop de l’àrea local, ells en aquell moment fan un canvi de jugador, cosa que aprofitem per que Toni em passi ràpid la pilota i compensant una mica l’errada inicial, fotu un punxut que fa que la pilota entre a prop del poste. 1 a 1 i cada vegada més ens sentiem millor el camp, ens estàvem escalfant, els darrers cinc minuts vam jugar a un bon nivell. Mitja part.
La segona part va ser ben diferent, l’equip local estava més cansat i nosaltres més endollats, els alas nostres es movien més ràpid i les passades eren més precises. Als cinc minuts, Roger treu un córner, Ricard la toca del segon pal al centre i Toni de fort xut baix, sorprèn a tothom amb un bon gol. Ho teniem tot de cara, només teniem unrecanvi, el Elvis que donava descans al Ricard.
Els Ribera, lo Rei i lo Boixi, animaven per intentar que no baixessim la guàrdia, si marcàvem un altre gol matariem el partit, ja que en defensa estàvem segurs, lo poc que xutava el Granadella, Sergi ho aturava. Els minuts passaven, Toni en un parell de vegades, una no donant bé la pilota i un altre de mig camp sense porter, jo en un altre, en un un contra un amb el porter i Roger i Ricard en un parell de xuts, varem desaprofitar les ocasions de tornar a marcar.
Els últims minuts, l’equip local jugava amb porter jugador, i tot i no tenir ocasions clares, ens feien tenir descoordinació en defensa. Quan el partit ja finalitzava, un xut local aprofitant-se de la superioritat que tenien i de rebot marca l’empat, només treure de mig camp l’àrbitre pita el final.
Les cares de ràbia nostres i les d’al·legría de la Granadella eren evidents, va ser un partit net, però les dos hores llargues de camí farien que és fessin més llargues. Tots al vestidor, sense dutxar-nos per culpa de l’aigua calenta, que no hi havia. Poc a poc, ja pensàvem en el següent partit, empatar fora no era dolent i més després de la pajara inicial… tots cap a casa, menys els Ribera i Rei que van anar a Lleida a mirar museus….
Ara toca 1×1
Sergi: Bon partit. No va poder fer res en els gols, el primer venut i el segon de rebot. Li falta més precisió amb els passes amb la mà. Agrair el compromís amb l’equip, ha passat de ser baixa a ser uns dels fixes.
Elvis: Va donar cobertures en els canvis. Estava gelat, tant a la banqueta com en el camp. El partit era tens i ràpid i això no l’afavoria. Agraïts pel seu compromís.
Rul: El cap li donava voltes fins quasi bé la primera part per culpa de les corves de El Vilosell a la Granadella. Fred i poc precís. Bon gol i millor segona part. Va poder matar el partit. Bé en els talls de pilota.
Toni: De menys a més. Va començar fred i pujant a des temps. Va marcar un bon gol i a la segona part va donar molts mal de caps a la defensa visitant. Bon fitxatge, i amb compromís.
Roger: Ho va probar de tot arreu. A la primera part lluitava ell sol contra tots els defenses. Es complica en defensa però és qui dona l’alternativa en atac. Va acabar enrabiat i lesionat. Implicat com el primer.
Ricard: Sens dubte de menys a més, com la resta del equip. Li faltava tensió. Va caure en un bassal d’aigua per despertar-se. Va xutar sense perill. En defensa, sobretot la segona part bé. Va fer el trajecte en la meitat que la resta de la gent, com es nota que paga la benzina l’empresa. La setmana que bé donarà molta guerra.
Rei: Hem d’esbrinar si va vindré al partit per ajudar-nos o per anar a veure museus. S’agraeix veure´l a la banda.
Xavier: Tot i no tenir gaire problemes per fer els canvis, va estar animant i concentrat en tot el partit, ajudava al Elvis i intentava avisar els errors que podiem tindré.
Pep: Donant cobertura al seu germà, una vegada més animant i ajudant des de la banqueta, era l’únic que volia anar de juerga a Lleida. Aviat será el fitxatge estrella.
Boixí: Hooligan. No xerrava gaire per que estava gelat. No sabem si bé amb natres per que li agrada el futbol, si vol fer fitxa o per que no vol treballar al forn els dissabtes.
Pauqueta, Xino i Ivan:L esionats.
Xavi: Amb l’esquena fotuda per l’edat.
Marc: Fent gestions pel sopar de Nadal.
Navo: Costipat, pobret.
Tot i que l’empat frena la nostre projecció, encara estem a dalt i depenem de natres. Esperem seguir amb el compromís dels jugadors i el suport de l’afició.
LA SETMANA QUE BÉ NO JUGUEM A OLIANA PER LA MARATÓ I SEGURAMENT JUGUEM A LES 16.30 A BALAGUER CONTRA LES AVELLANES, ESTIGUEU ATENTS AL BLOC. US ESPEREM.
SI ENS GUANYEN, QUE ENS GUANYIN PER JOC I NO PER GANES… FORÇA UEPFS
Unió Esportiva Peramola 