Un altre empat que és positiu perquè ho vèiem perdut, en un partit que devíem i podíem haver guanyat.
Classificació jornada 17 Resultats jornada 17
JORNADA 17
U.E. PERAMOLA 2 – C.F. MASSOTERES 2
Dissabte després d’una setmana de festa toca jugar a casa contra un rival que mai sens a donat bé, com bé deia lo Marc era com un mini derbi particular. El pavelló ja es troba obert, el Massoteres amb pocs efectius i nosaltres que a vint minuts de començar no sabem si som 4, 6 o 12 jugadors. A la grada no es veu gaire moviment i la tarda tot i ser solejada es veu que serà complicada.

El Navo que no fa de porter té mono de pilota, lo Pauqueta es troba en millor condició físiques que el darrer partit, els Ribera que intenten posar ordre al desordre que es viu dins l’equip, el Marc com Chuck Norris, “desaparecido”, los Torner arriben animats i lo Sergi tard com sempre es prepara… També arriba el Ricard amb 34 pilotes i l’Ivan, que espera jugar uns minuts després de molts mesos de baixa. Jo arribo també just amb la família i amb moltes ganes de donar guerra.

El senyor “àrbitre” és el mític octogenari que ja ens ha pitat alguna vegada. Comencem pressionant molt bé, i el Massoteres no sap ben be com atacar. En els primers quinze minuts, tenim un gol fantasma del Navo i tres o quatre ocasions de gol clares que no aprofitem. L’equip visitant, tot i no tenir gaire la pilota aprofitava les errades defensives locals i sempre que arribava es trobava un Sergi Sort molt encertat. El desgast físic el fèiem nosaltres i el Massoteres tot i ser 5 jugadors (és va lesionar un de l’equip) aguantaven molt bé en les envestides locals. Nosaltres pressionàvem amb ganes, però sense gaire criteri, a més el tanca visitant s’avançava en la majoria de pilotes que arribaven al pivot i creaven ocasions al contraatac que quasi mai arribaven a porteria.

Nosaltres seguíem lluitant en un sacada de banda malt defensat per part nostre una passada al mig de la porteria fa que el Marc intentant treure la pilota la faci entrar dins la porteria. 0 a 1. Seguíem amb el problemes de sempre…

Tot i no fer un joc gaire brillant, teníem més la pilota, atacàvem més amb el cor que amb el cap i en una jugada de pressió a favor nostre, el porter del Massoteres talla la pilota i fa un xut de porteria a porteria i passant per sobre d’un Sergi avançat aconseguint el 0 a 2. Un gran gol. No quedava gaire temps per reaccionar… tot i no estar desanimats del tot les nostres cares reflectien impotència. Tot i així, quedava tota la segona part.

De fet la segona part va ser molt semblant a la primera, nosaltres pressionant i xutant més i el Massoteres notava que el físic no era el de la primera part.

El públic que va augmentar considerablement, intentava animar m’imagino que des de fora és veia més fàcil que de dins, però quan el físic baixa les idees també… Cap a la meitat de la part una falta indirecte fa que el Roger a passada de Rul marqui de fort xut! 1 a 2 i els ànims creixien.

La banqueta pressionava i animava cada vegada més. De tantes ganes que teníem els ales i pivot es col·locaven a dalt, i les possibilitats de jugada o passada eren limitades. L’equip visitant es defensava bé, quasi bé no sortia, però el temps passava… a falta de 5 minuts pel final una gran jugada del calvo per la banda finalitza amb un fort xut, que encara que estem esbrinant si va ser xurro o intencionat i fa que l’empat pugi al marcador. Quedava poc… tots dos equips estàvem asfixiats, l’Eugeni i Plujo intentaven donar bons consells de com jugar, però el partit va acabar.
Ara toca 1×1
Navo: Li van treure un gol legal i després no marcava ni al arc de sant Martí. Voluntariós, però sense sort. La setmana que bé torna a fer de porter.
Torner Xic ( Roger ): Com sempre amb moltes ganes. Va marcar el primer gol local, com he dit moltes vegades, quan el resultat és negatiu s’obsessiona, tot i així, bon partit i dels que millor va aguantar físicament.
Ivan: Es va canviar després de molt de temps. Es el nostre Milito particular i tot i no jugar, s’agraïa els ànims rebuts des de la banqueta.
Rul: Bé en defensa. No va tenir les idees clares per crear ocasions en atac. Físicament mort a la segona part. Bon gol. Crida molt, però no per desanimar, sinó per no fer baixar la tensió de l’equip.
Ricard: Va trigar molt a dir que estava fet pols. Va donar consistència en defensa, en atac no va estar fi no va tenir ni una ocasió de marcar. Bé en l’ajuda del material de l’equip. Important per l’equip.
Pauqueta: Poc a poc agafa el ritme dels partits. No és fàcil jugar amb tanta intensitat sense haver jugat mai. Millor en els passes però una mica lent a l’hora de xutar.
Josep Ribera: Necessari per l’equip. Encara de baixa per la lesió, ajudava tant a dins com a fora de la banqueta.
Marc: Per fi va marcar, en pròpia porta però va marcar. Dona mobilitat en atac i es sacrifica en defensa. Quan torni a tenir el físic de l’any passat ajudarà molt més. El recuperarem aviat, tant a dins com a fora de la pista.
Xavier: Partit dels que no agrada portar. L’impotència podia amb ell, de totes formes va saber portar el canvis i el tempo del joc. Com també he dit moltes vegades, vital per l’equip. Entre tots li hem de donar suport, ajudar-lo i no carregar-lo tant amb el pes del equip.
Torner: Li falten tres marxes. No està gaire bé físicament. Bé en l’un contra un de cara, d’esquena a la porteria no va agafar ni una. Ficat en el partit i lluitador.
Sergi: Bon partit del futur papa. Va aturar una ocasió amb la cara. Venut en el primer gol i fent d’estàtua en el segon. Es va animar al minut 6 de la segona part sortint de porter jugador i gràcies això va provocar la falta del primer gol. La poca feina que va tenir a la segona part la va fer perfecte, molt posat en el partit. FELICITAS FUTUR PAPA.
Aleix i Carles: Bé en les estadístiques i comentaris. Estan a tot arreu, abans, durant i al final del partit. Bravo per ells.
Afició: Els tornem a donar les gràcies de part de l’equip. Animava i ajudava en tot moment. Era curiós veure als veteranos amb les criatures en una part del poliesportiu. Part de l’afició a l’altre i els mítics ( Eugeni, Plujo, Pintors, Rei, Raquel, Núria, Esteve i família, gracio i família, etc… ) enmig del camp posats en el partit. Especialment agraeixo l’assistència de la Laura i la meva filla.
Per finalitzar, només em cal dir que en un equip com el nostre. que no entrena, que té jugadors de 16 anys, que la majoria de jugadors MAI han jugat a futbol sala a nivell competitiu, que es deixi la pell cada dissabte, que guanyi o perdi cada setmana, a mi particularment m’omple d’orgull i tot i cridar sempre i molt, m’agrada defensar i passejar el nom de Peramola per les terres de Lleida. Força U.E.P.F.S.
La setmana que bé juguem a les 16.00 a la difícil pista de Maials, es troba “al quinto pino”, però si voleu us esperem, lluitarem com sempre. Per cert, algú sap si el camp és cobert o descobert?
Esperem el vostres comentaris i la vostra “QuiniRul” sigueu de Peramola o de fora… Gràcies a tots i gràcies per arribar fins aquí.
Bé i fins aquí la disetena “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.
T’esperem el proper partit dissabte 27/02/2010 a les 16:00 a Maials
Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.
Salut, gols i Força U.E.P.F.S.