ARA SI QUE ÉS DEFINITIU!!!
L’actual líder de la categoria ens visita a casa. A veure si donem la campanada de la jornada i ens enduem els 3 punts!
Una vegada més et necessitem… 🙂
Jornada 9 (21/11/2009)
U.E. PERAMOLA vs C.F. PONT DE SUERT
18:00-PAVELLO MUNICIPAL OLIANA
Quedem a les 17:00 a la plaça de Peramola
Bon dia “UEPManiàtics” en la nostra afany particular per a crear iniciatives que donin vida i bon rollo al bloc us animem a participar en la que anomenem “QuiniRul” de la Tercera Divisió de Futbol Sala Territorial. És gratuïta 😉
Les regles són:
Jornada 9
CUBELLS – CAMARASA
SANT RAMON – BARBENS
AGER – MASSOTERES
LES AVELLANES – MAIALSBORGES – ARC D’ADA
PONT DE SUERT – UE PERAMOLA
PREIXANA – SORT
Molta sort 😉 !!!
Avui després de 5 jornades ens retrobem amb la victòria 😉
Classificació jornada 8 Resultats jornada 8
JORNADA 8
U.E. PERAMOLA 8 – C.F. PREIXANA 1
Dissabte 21 de novembre. Jugàvem un partit d’aquells que podien ser enganyosos. El Preixana venia amb 6 gols a favor i 56 en contra en només 7 partits. Nosaltres un altre dia estàvem en “cuadro”. Els del Maresme i Barcelonès tenien festa. Lo Doblas i Navo un altra vegada estaven desapareguts en combat. La plaga de lesionats seguia creixent… Ivan, Nerola, Xavi Soler i Marc. I fins i tot aquesta vegada, lo Josep de Ca l’Angel era baixa per tenir que treballar per tirar la família endavant… L’afició poc a poc agafava posició, hi havia un “run run”, que en certa manera era bo i en certa manera era dolent. Els de Preixana poc abans de començar només comptaven amb 4 jugadors i un altre vegada més, el nostre carismàtic “àrbitre centenari” es preparava per xiular un altre partit apassionant…
Mentre esperàvem que es canviessin dos jugadors més del Preixana l’equip seguia sense estar centrat. A la grada les bengales s’encenien, les futures “cherleaders” observaven tots el moviments del camp, i el “veteranos” començaven a fer la seva gresca particular… l’espectacle estava a punt de començar.
El Sergi a la porteria feia cara de concentració. Es trobava segur en les sortides i fins i tot en les passes llargues amb la mà. Nosaltres per primera vegada sortim a pressionar. Les cobertures estan ben agafades pel Pep i el Ricard.
Les jugades assajades no surten, però tot i així lo Roger segueix lluitant totes les pilotes que passen a prop seu. Els primers crits de la grada no es fan esperar…. ¡!!! Bojan, Bojan!!! La festa havia començat, però el resultat encara era de 0 a 0.
Lo Marc i Xavier a la banda miraven el partit apuntant tot el que calia canviar, i lo Torner i lo Pauqueta, ja estaven centrats per entrar en el partit. L’Aleix i el Carles estaven a la banqueta animant. Cal remarcar que fins i tot l’Aleix el dia del seu 14 aniversari treballava pel club.
Entre foto i foto, i pressió i pressió, en un tall de pilota del “calvo”, aconsegueix marcar el primer gol i treure la petita ansietat que tenia l’equip de no marcar. Tot i que el Preixana no donava gaire perill, tot el que arribava era tallat pels defenses i pel Sergi amb seguretat…
El Preixana apretava una mica més. Els canvis per no baixar l’ intensitat donaven els seus fruits i en una jugada sense aparent perill un centre xut del Rul fa que lo Torner lo “toqui” amb un pel i despisti al jugador-porter del Preixana, 2 a 0 i molta més tranquil·litat. En un “acoso i derribo” nostre tot i no fer un partit bo del tot i en un gran xut nostre el rebot es afagat pel “Roger Krirkix” i amb potència i ràbia marcar el tercer gol… El públic embogia, els petits (Aniol, Jana, Estel, Abril i el seu ou ferrat i Emma ) no volien jugar, cantar o ballar, volien veure futbol sala…
Donava goig veure la graderia plena de gent. Aquesta vegada es cridava amb un somriure a la cara i durant aquesta disbauxa inclús el Sergi es deixava anar i xutava des de el Palau per intentar marcar… Amb un 3 a 0 i amb la sensació que el partit no es podia escapar arribem a la mitja part i dediquem temps la família…
La segona part comença igual que la primera. Sortim a pressionar i en una contra tallada de nou pel “calvo” passa a Torner que marca a plaer, i dirigint-se a la grada fa una tombarella a lo “Hugo Sànchez”… el partit entra en una fase de canvis constants de jugadors i posicions.
En una jugada de fortuna ens fem amb la pilota i lo Pauqueta fa el cinquè i tot seguit amb una passa impecable crec que del Roger, de nou Pauqueta fa el seu segon gol. El Preixana segueix lluitant i jugan una mica més forts.
En ple festival Peramolí un pase de Pauqueta a Pep fa que aquest marqui un merescut gol per la lluita mostrada.Ara ja amb el partit trencat una jugada personal des de el darrera fa que d’intentar la passa de la mort, el rebot arribi al peu esquerre i de fort xut marqués el segon gol particular i el vuitè del equip. Tornaré a remarcar vuitè, ja que no es diu ni es veu gaires vegades…
Lo Marc i Xavier, aquesta vegada tenien un partit sense complicacions. Lo Sergi seguia amb el mono de marcar, lo Roger i Pauqueta seguien lluitant.
Tot i que el físic començava a sortir, el trio defensor (Pep, Ricard i Rul) seguia sense relaxar-se i lo Torner seguia lluitant tot el que podia.
En els darrers minuts va arribar el moment àrbitre “pito tard i el que vull “ i en 4 decisions que encara no entenem el Preixana va marcar el gol del honor xutant una falta als ous de lo Torner i del mateix rebot de nou el xut fa que es desviï a la porteria… 8 a 1, i tothom content.
A la grada tot era festa. Torno a dir que quant venen Nerola, Lidia, Gemma, Ivan, Rei, Nuria, Raquel, Xino, Francesc, Jordi, Plujo, Eugeni, els “veteranos” i de segur algú que m’oblido jugar amb els crits vostres tot és més fàcil. Gràcies en nom de tots per perdre una estona de dissabte a la tarda per fer-nos costat. Cal dir també, que el Preixana mereix un premi per disputar tots els partits de la lliga, tot i perdre, segueixen amb joc net i il·lusió de jugar cada setmana.
Pauqueta: Partit complert, gols, assistència i lluita.
Torner: Va tornar a ser un “Killer”, tot i que li falta recordar-se de no esperar la pilota. Ahir va posar ganes i va fer un gran partit. Pilotada las ous.
Torner Xic (Roger): Va marcar el seu primer gol. Ja l’han batejat el Bojan de l’UEPFS. Molta lluita i empenta. Cada dissabte va a més.
Pep: “Mec… Mec…” un correcamins. No va parar de defensar i atacar. Perdut de tanca, però indiscutible rei a la banda. També va marcar.
Rul: Partit còmode. Golejador i passador. No entén al àrbitre. Com diu l’Aleix, per fi es va canviar.
Sergi: Partit tranquil. Va tenir parades de mèrit. Molt millor amb els peus i les mans. Volia marcar i va ho provar en un xut que quasi bé trenca un focus del pavelló.
Ricard: Partit complert. No va marcar, però va donar seguretat i estabilitat al equip. Millor de jugador que de porter.
Xavier: Se li veia més riure i gaudir que dirigir. Un partit fàcil de portar. Va intentar fer canvis a lo Guardiola. Vital tenir-lo a la banqueta.
Marc: Incombustible. Va caminar més pel pavelló que si hagués jugat. No va parar de fer fotos, d’animar, parlar amb públic, obrir llums, està en tot… Tampoc va marcar.
Àrbitre: Com diu la frase. “Qui fa el que pot…”
Afició: Incombustible, genial, collonuda, bàsica, important, necessària………… en una paraula… “ ÙNICA “
La setmana que ve contra un de dalt. Desplaçament i pernoctació a Pont de Suert.
Esperem el vostres comentaris i la vostre quiniela… Confio amb la paraula de lo Serra, Gracio, Soler i Pintó que van dir que aquesta setmana farien la quiniela… Gràcies a tots.
Bé i fins aquí la vuitena “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.
T’esperem el proper partit dissabte 27/11/2009 a les 18:00 a Pont de Suert
Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.
Salut, gols i Força U.E.P.F.S.
Mooolt bona nit “UepManiàtics” Ja s’apropa el Nadal i com cada any s’ha toca celebrar-ho amb tots vosaltres. Em pensat de fer un sopar el dia 12/12/2009 a “Cal Masia” coincidint amb l’últim partit a casa de l’any. Com l’any passat hi haurà una mica de tot. Entrants per picar (embotit del país, croquetes, patates…) acompanyat d’una cassolada de gambes, “músculos” i “almejes”… i per aquelles panxes foradades no faltarà la algo de brasa. Tot això amanit amb una mica de vi, alguna gerra d’escalfa-burres (també conegut com “caga-mucho”), cava… i lo més important… tots i cadascun de vosaltres. No i falteu us esperem!!! El preu encara està per decidir, però serà com sempre uns 25€
Deixeu els vostres comentaris i així anem fent llista.
Arreveure 😉 fartaneres!
Una vegada més et necessitem… 🙂
Jornada 8 (21/11/2009)
U.E. PERAMOLA vs C.F. PREIXANA
16:15-PAVELLO MUNICIPAL OLIANA
Quedem a les 15:30 a la plaça de Peramola
Tot i que i vam deixar la pell des del primer fins l’últim minut els tres punts van ser per l’equip local. Al acabar ens van felicitar i esperem la tornada a casa amb moltes ganes!
Classificació jornada 7 Resultats jornada 7
JORNADA 7
C.F. SORT 5 – U.E. PERAMOLA 3
Dissabte 14 de novembre. Un desplaçament d’aquells que et fan pal… no pel poble, sinó per la carretera que hi ha per arribar-hi. Sortim una primera expedició de Peramola i carreguem el cotxe platejat i l´Emma, la Laura, jo mateix i la parella d’amics d’Argentona Xavi i Txènia. Ens posem en ruta aquest cop amb només un GPS… La resta de l’expedició era: El Ricard sortit directament de Pacha i lo Marc amb el Roger, lo Josep i l’Ivan agafant las corbes del port del Cantó a dues rodes per arribar abans a la cua de la famosa administració número 1. El darrer cotxe que va sortir ho va fer un quart d’hora abans de començar. Lo Rei i el seu cotxe fantàstic acompanyat al costat de la Gemma , i els nens… lo Pep i lo Pauqueta.El primer grup fem caminada, dinar i també la famosa cua de la bruixa. Entre xerrada i xerrada, imitació i imitació del Periko d’Argentona trobem això
arriba l’hora del partit i ens domen cita en el punt de trobada.
En el vestuari es respirava molt respecte i fins i tot és pensava que guanyar era impossible.
Lo Ricard parlava amb la seva mirada, avui seria el nostre quart porter “Tito Bonano”, les baixes així ho van decidir.
Fins i tot el nostre estimat Xavi Ribera era baixa degut a la famosa grip U (no confondre amb A). Doncs això… el vestuari a 45 graus, els juvenils Roger i Josep memoritzant les darreres jugades assajades, lo Marc es prometia que avui seria el dia de marcar, a més, val a dir que el perdrem durant un parell de mesos degut al seus problemes de plantilles. Jo en una cantonada xerrava i feia el típic ritual de la pomada a les cames, lo Pauqueta aprenia per fi la jugada dels 4 segons i els saques de banda, lo Pep es concentrava i animava amb el seu característic bon humor, lo Ricard… seguia pagant amb la seva mirada… en un moment se’l va veure xerrant amb el mirall del vestuari preguntant-se que feia disfressat de Tornemí… l’Ivan faria de delegat-fotògraf-entrenador…
A la grada, la parella de moda Rei-Gemma no paraven d’animar, fer fotos i cantar cançons independentistes…
Tothom estava concentrat, o quasi bé tothom… en algun lloc de Sort la parella d’Argentona i la meva família seguien comprant loteria i robeta per l’Emma… tot estava preparat i l’àrbitre mitja hora més tard arriba al pavelló i gràcies això i per matar una mica l’espera fem la primera fotot de a temproda. Comentar de l’àrbitre era el mateix de Camarasa. Creiem que té 107 anys i al llarg del partit fa recorre poc més de 23 metros…
Només començar comprovem que el Sort tampoc és un equipàs. Són més aviat “veteranos”. Nosaltres donem la talla. Ens trobem còmodes a la pista i en un xut de lluny (tipo gol de Massoteres per festa major) la pilota entra sense que Ricard pogués fer res, només lamentar-se de no poder aturar la pilota…
Les coses no anaven bé, però només perquè el resultat no ens era favorable. Tothom donava el màxim i les ganes de donar la campanada feia que anéssim a per totes. El Sort “apretava” i en una jugada complicada passo la pilota de camp a camp i lo Josep agafa l’esquena al defensor. Fa mig misto tot empalmant la pilota i marcant l’empat. Un gol molt difícil de marcar, però que feia justícia al joc que estàvem realitzant. La grada no ho tenia clar, lo Rei i la Gemma ballaven el “Paquito xocolatero” i els meus amics d’Argentona i la meva família ja estaven a tribuna comentant les jugades del partit.
Seguim atacant posant-t’hi totes les ganes, que juntament a les fantàstiques i a la vegada inesperades aturades del Ricard ens feia ser els dominadors dels partit. Tothom té ocasions per marcar… el Marc va rematar al pal i les ocasions no paraven… En el divuitè corner una jugada entre Marc i meva fa que d’un xut sense angle la pilota passi per sota les cames del defensor i el porter que esperava una centrada és menja el xut. Gol! 1-2 així acaba la primera part.
Tothom estava molt animat. El Sort una mica descentrat i nosaltres xerràvem sobre les coses a rectificar i de seguir amb les mateixes ganes.
Comença la segona part i el Sort va sortir amb més empenta. El cansament és començava a notar entre nosaltres i en una jugada sense perill una pilota a l’aire va ser mal rebutjada per mi i el Ricard no va sortir a temps (degut als reflexes cansats) i un atacant ho aprofita agafant la pilota i marcar l’empat 2-2…
Pocs minuts després una cantada del pobre Ricard, va donar en safata la pilota a un rival per marcar el 3-2…
Ara tocava un altre vegada remuntar… Arribàvem a dalt però cada cop costava més baixar a defensar. Jugàvem més amb el cor que amb el cap i no realitzàvem bé la pressió. Fallàvem en passes clars i el temps corria molt ràpid.
En dos jugades del Sort que ara si jugava a plaer ens van marcar el 4-2 i de contraatac el 5-2. Quedava poc… i el Ricard que res va poder fer en els darrers gols feia aturades de mèrit perquè el resultat no fos més abundant.
Els nervis sortien i els meus crits (ja sabeu que us crido molt, però ho faig amb molt de “carinyo”) cada cop eren de més baixa intensitat. El Roger, lo Pauqueta, lo Pep i el Josep posaven les ganes, el Marc el sacrifici i l’Ivan de puto cul amb els canvis… Cap al final del partit i a la desesperada una assistència que em va fer lo Roger, va fer que reduíssim les distàncies. No hi havia temps per més. Final del partit 5-3
El Sort ens agraïa i ens comentava que mai havien jugat amb un equip tant net i legal. Si més no portar el nom del poble i que et recordin per algo bo ja és una victòria, tot i així al vestuari les cares eren llargues, però com moltes altres vegades una dutxa amb aigua freda i a pensar en el següent partit com si res hagués passat. Havíem perdut una oportunitat de lluitar amb els de dalt i ara jugarem la setmana que ve per no disputar una lliga amb els de baix. Segur que l’afició el dissabte omplirà el poliesportiu del poble veí.
Mentre uns ja enfilaven les corbes del port del Cantó, i uns altres esperaven al bar, dos homes de molta fè van probar sort… si és veritat que es va marxar sense els tres punts, però potser tornarem a casa carregats de milions 😉
Pauqueta: Tot i que li falta més rodatge i partits juga molt millor.
Marc: Amb caràcter i lluita únic. No va marcar però quasi. El trobarem a faltar al camp els propers partits.
Torner Xic ( Roger ): Ja té l’ansietat de marcar el seu primer gol que aviat farà. Bé en defensa i atac. De cul amb la pressió.
Pep: Quan escalfi la seva cama dreta marcarà molt més gols. No és va complicar la vida en els passes. Partit correcte.
Rul: Es va trobar molt bé al camp. Molt bona primera part i de baixada a la segona… Crida massa tot i fer-ho de bona fe a vegades es passa. Golejador.
Josep: Es troba una mica perdut en moments del joc, però poc a poc agafa els moviments tant amb pilota com sense. Va marcar un bon gol i ho va celebrar amb un bot de “saltinbanki”.
Ricard: Amb la cara pagava. Va complir tot i les errades va fer parades de mèrit. Impagable amb “traje” del “cuñao”. Amic íntim de Guti i la “noche… pim pam… pim pam…”
Ivan: delegat-mister-amic… Desbordat portava un “cacao” mental amb les fitxes, els canvis i demés. S’ho va passar pipa al vestuari i “cascan” amb l’afició. Bon company i agraïts per fer-nos companyia.
Àrbitre: “Veterano”… podia haver deixat acabar la darrera jugada… molt lent però no va influir en el resultat.
Afició
Rei: No li agrada fer fotos. A promès que si guanyem dos partits seguits deixarà de fumar. Important tenir-lo a prop.
Gemma: Única fèmina del poble. Ama i senyora del seient dret davanter del Mercedes. Sempre animant. Va botar més alt que el seu germà en el gol. Diu que no surt a les fotos i no es veritat.
Emma: S’ho passa pipa. No té ni idea de que va res, però no para de riure i seguir als moviments del pare.
Laura: Contenta perquè no feia fred al poliesportiu. Tot i que no ho diu, també s’ho passa bé mirant el partit.
Xavi Periko: Gran conductor no para d’imitar i de generar bon rotllo tot i que no calla mai. També s’ho va passar bé.
Txènia: Un cop finalitzada la cua de la loteria va gaudir amb el partit. Sempre carregada d’energia. També s’ho va passar bé a Sort.
La setmana que ve a per totes i la següent a Pont de Suert a gaudir de l’escapada!
Bé i fins aquí la setena “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.
T’esperem el proper partit dissabte 21/11/2009 a les 16:15 a Oliana
Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.
Salut, gols i Força U.E.P.F.S.
Hola a tothom “UEPManiàtics”
Com ja sabeu i sinó ara us donareu per assabentats que estem treballant per fer una expedició el dissabte dia 28 (el dia abans del Barça-Madrid) aprofitant que toca jugar a Pont de Suert a les 18:00. El “plan” és gaudir d’un gran espectacle futbolístic, fer un “soparillo” tots plegats, anar a prendre algo per acabar fent nit allà. S’ha estat mirant i per 50€/persona tenim el sopar, el dormir i l’esmorzar. Si esteu interessat poseu un comentari en el bloc i així anem fent llista. Entre tots la farem grossa 🙂 Aquí teniu un enllaç del hotel:
per saber una mica més també teniu:
A veure si ens toca la loteria i esgarrapem 3 punts!!!! 😉 T’esperem en el pròxim desplaçament…
Jornada 7 (14/11/2009)
C.F. SORT vs U.E. PERAMOLA
16:45-PAVELLO MUNICIPAL SORT
81Km – 1h 15 min
Quedem a les 14:00 a la plaça de Peramola
Un altre llarg desplaçament contra un rival desconegut… Aquesta vegada vam arribar amb el temps una mica gust… 😉
Classificació jornada 6 Resultats jornada 6
JORNADA 6
C.F. ARC D’ADA 3 – U.E. PERAMOLA 3
Un altre dissabte… avui és 07 de novembre i tenim un desplaçament bastant lluny. No som gaire gent i aquest cop l’afició tenia el dia lliure per anar de compres, al teatre o fins i tot permeteres el luxe d’anar a veure a la nova Peramolina Marta al hospital. Quedem amb lo Marc, lo Ribera i el Ram a les 14.00 a la bonica població de Pallejà, jo arribo tard pensant que jugàvem a les 16.30 i el viatge ja promet ser llarg i ajustat. La resta de l’expedició sortia amb lo cotxe del Torner. Entre ells hi havia el nou jugador debutant “Torner Xic” i lo Pep. Tots tres van arribar a l’hora… Més enllà, en algun punt del Prepirineu la “fragoneta” del Sergi també es dirigia cap al camp en companyia de la seva dona… en fi, més que un desplaçament era un petit viatge.
Els 4 de Pallejà sortíem direcció Lleida. Era un viatge “tipo” escolar, cantant cançons i explicant històries per no dormir… en un tres i no res les ventades per l’autopista fan que el viatge és faci més llarg. Dintre del vehicle hi havia un “pique” de Toms Toms. Les converses típiques i tòpiques és veien tallades amb dues converses que van marcar el viatge….. quin jugador nascut a Vila-rodona va jugar al Barça fa molts anys? (no dic la desposta perquè algú contesti) i la segona pregunta va ser… Es pot jugar bé sense calçotets els partits?… bé com podeu veure un festival de viatge i m’imagino que a la majoria ni l’interessa, però es que dues hores i quart donen per molt… Quan les cames comencem a “agarrotar-se” i els GPS es posen d’acord.. arribem a Llardecans.
Trobem un pavelló bastant nou, llàstima que els vestuaris és troben a 6 km del camp. Només arribar ens canviem quan la resta del equip ja està concentrat. A punt de pitar arriba el Sergi como “Peter por su house…”, tothom és troba a lloc. Comença el partit.
Es un partit en una pista de patinatge. El camp era gran, el contrari jove, però nosaltres comencem a tenir les. El Ram amb la seva canya apunt posa a prova el seu petit porter. Lo debutant Roger té dos xuts clars per obrir el marcador. Lo Torner lluita que lluita amb els defensors i té alguna que altre ocasió, i entre el Pep, Marc i jo intentem tenir controlat la part defensiva.
Seguim xutant, però com va passant darrerament les ganes d’anar endavant fan que a la contra l’Arc d’Ada ens marqui dos gols al sense que el Sergi pugui fer res per aturar-ho. Ens desmoralitzem una mica, tenim ocasions però no marquem, el Xavier demana un temps mort que va resultar ser crucial. Decidim anar a pressionar.
Pocs minuts abans d’acabar la primera part, un xut del Ram rebotat per la defensa i tallada pel Pep fa que la pilota em quedi a l’esquerra i que d’un xut la col·locat entri pel pal llarg del porter… així arribem a la mitja part, dos a un, però amb més moral que l’Alcoyano…
Comença la segona part, tenim la plantilla dividida… que fem… anem a pressionar o aguantem? Decidim lo primer i en una jugada marca de la casa el Ram aguanta la pilota al límit de l’àrea i la cedeix de nou al “calvo” que marca de xut fort… Dos a dos! L’equip local estava tocat i ja no arribaven tant. El Sergi aquesta vegada sí donava confiança fora de l’àrea…
La segona part va ser més intensa amb menys ocasions de gol, però les que hi havien eren més clares. El Ram va xutar tres cops, però el porter ho parava tot. El Marc va tenir una ocasió, però per un pèl dels meus no va poder rematar en condicions sense porter… en una altre jugada de la família Toner lo gran li va fer una assistència a lo xic que fa un un contra un amb el porter, però estavella la pilota al pal!
El partit estava emocionant, la gent vibrava, les “cheerleadeers” s’equivocaven en els balls per culpa dels nervis i fins i tot en l’equip contrari, s’enfadava entre ells… Podíem guanyar, havíem de fer-ho. Nosaltres teníem 5 faltes i quedaven pocs minuts… Després d’una ocasió nostra el Marc perd la pilota i l’equip local en un altre contraatac ens marca el 3 a 2, “mecasunlospedré!” Ho teníem perdut, ens miràvem dient… com pot ser… i… jugant una mica a la desesperada robem la pilota i fem “passe” a palomero Ram i quan es disposava a marcar gol un contrari li fot una “patada” que li suposa la segona groga, expulsat! Queden 2 minuts i ells jugaren amb 4 jugadors. Ara teníem un dubte… Com Collons es juga 5 contra 4?
Abans de pensar com ho faríem el Rul passa a Pep, aquest a Marc que xuta, però rebutja el porter i Ram recull la pilota i remata amb el cap al “travesaño” i lo rebot afavoreix de nou Ram fent “Killer” marca amb la dreta el 3 a 3. El somriure torna a les nostres cares i sense temps a res més, l’àrbitre pita el final. Un empat que sap a molt o a poc pels dos equips, però puntuar a fora sempre és bo. Cal dir, que l’equip de l’Arc d’Ada va ser lluitador però sempre correcte, en definitiva bona gent i bon partit els esperem a la tornada.
De tornada cap a casa ja era negre nit… estàvem cansats i es va fer una mica més llarg, però les converses sobre el partit contra el líder la setmana que ve a Sort i el viatge i pernoctació a Pont de Suert d’aquí a tres setmanes, va fer la resta.
Torner: Tot i no trobar-se a gust en un camp gran i ràpid va tenir alguna ocasió per marcar. Va fer un assistència d’autèntic Ronaldinho… bé potser no tant, però un bona passada si. Porta calçotets durant el partit, cosa obvia, sinó l’expulsarien per escàndol públic 😉
Marc: Va buscar el gol amb insistència i quasi bé o aconsegueix… Bones ajudes en defensa tot i que de vegades si li va l’olla. La setmana que ve mulla “fijo”. Porta calçotets durant el partit, segurament Calvin Klein.
Torner Xic (Roger): Una mica perdut al començament, però poc a poc va agafar confiança. Va tenir ocasions i bons moviments. Anirà a més segur. Suposo que porta calçotets durant el partit.
Pep: Li falta rematar i aclarir les idees amb atac. Sempre lluitador i amb ofici. Va començar una mica perdut, però va acabar amo i senyor de la banda. Porta calçotets durant el partit.
Rul: No tan fi en defensa. Odia a mort els camps ràpids i de ciment. Millor amb atac amb dos gols. Concentrat ja per dissabte que ve. No porta calçotets durant el partit J
Sergi: De menys a més. Increïblement bé amb el peus i fora del àrea. No comento res dels desplaçaments amb la mà perquè sempre em repeteixo. Dubte pel partit del seu cognom, Porta calçotets en el partit.
Ram: Ho va intentar de totes les formes. Va marcar el seu “golet” i va ajudar en defensa sempre que podia. Gran conductor. No porta calçotets quan juga.
Xavier Ribera: Delegat-Mister-Amic. Ciutadà de Barcelona dos dies va poder gestionar millor els canvis i es va notar. Porta calçotets mentre canvia jugadors. Va encertar el resultat de la porra.
Àrbitre: Parlo de l’àrbitre d’aquesta setmana per ser tot lo contrari que “l’arbitrutxo” de l’anterior. Es podia parlar amb ell, et tranquil·litzava i molt important… no anava de xulo. S’equivocava com tothom, però molt be arbitrant tot i la seva joventut i haver de fer també de taula. Esperen coincidir en més partits.
Afició: Només mencionar la dona del Sergi, l’Anna li agraïm molt que el suporti amb ell, a nosaltres i la pallissa de viatges que va fer. Un 10! Que sapiguem no porta calçotets 😉
Bé, esperant que el Marc obri la nova pàgina setmanal “LA KINIELA” ja us anirem informant…
Bé i fins aquí la sisena “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.
T’esperem el proper partit dissabte 14/11/2009 a les 16:45 a Sort
Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.
Salut, gols i Força U.E.P.F.S.
No ens fallis!!!! 😉 T’esperem en el pròxim desplaçament…
Jornada 6 (07/11/2009)
ARC D’ADA EFS vs U.E. PERAMOLA
16:00-PAVELLO MUNICIPAL LLARDECANS
147km – 2h 17 min
Quedem a les 14:00 a la plaça de Peramola
Unió Esportiva Peramola 
