No importa les vegades que caiguis sinó quantes vegades t’aixeques… 😉
Classificació jornada 5 Resultats jornada 5
JORNADA 5
U.E. PERAMOLA 2 – C.F. MAIALS 3
Un dissabte 31 d’octubre… tot estava preparat per ser un dia diferent, era la castanyada, les il·lusions estaven pels núvols s’esperava molta afició i a més teníem un rival directe… Per variar el “arbitrutxo” arriba tard i un fotimer de gent jove del Maials ja feia estona que s’escalfava. Poc a poc la gent arribava… els cotxes aparcaven per la Taurus, els bars d’Oliana feien l’agost plens a vessar. Fins i tot andorrans plens de tabac de contraban s’aturaven per gaudir d’un partit que podia crear afició… Nosaltres a lo nostre… últim repàs abans de començar…
Comença el partit. Comencem d’una forma molt seriosa. Inclús fem jugades que no estem acostumats a veure ni fer, però la gent es troba concentrada. A més a més aquesta vegada el Maials ni tan sols dona problemes al contraatac. Passat la meitat del temps de la primera part, lo Torner agafa una pilota al mig camp fot un moviment espectacular (un gir de guineu) i se’n porta la pilota i creua tot el mig camp a una velocitat “pasmosa” (no és fàcil moure tot el seu cos aquella velocitat) i en arribar l’àrea defineix com un autèntic “Killer”. Ens posem 1-0 i a més seguim dominant…
Els de Maials comencen a posar-se nerviosos i a utilitzar el joc brut i les paraules provocadores… Hi han jugades en les dues porteries i en una d’elles “l’arbitrutxo” pita el fi de la primera part….
Tot va bé, el públic s’ho passa de conya i demana el final del partit. No sabem si per aconseguir la victòria o per menjar la coca gratuïta que tindrien… 😉 de totes maneres, personalment crec que el pensament de tot l’equip agraïa moltíssim aixecar el cap i veure tanta gent coneguda i tants amics a la grada… Mentre parlàvem de coses que no havíem de fer, “l’arbitrutxo” pitava el començament de la segona part.
Els de Maials comencem amb moltes ganes i molt forts i de seguida es carreguen amb 5 faltes, però el partit el seguíem dominant nosaltres, si més no, no patíem, i lo poc que xutaven el Sergi ho aturava sense gaires problemes. En una altre jugada personal Doblas que estava “desquician” el contrari marca definint amb una forma exquisida… Tot anava bé, un 2-0 a favor i ells amb 5 faltes en contra, però quedava molt…..
El partit començava a emmerdar-se i nosaltres també ens posem amb 5 faltes… i poc a poc… veiem que ja no dominem el partit. En un xut sense perill però fort li dona al braç de Marc, que el tenia completament enganxat al cos i el fantasma de “l’arbitruxo” pita penal… Aquí va començar el nostre “via crucis”.
Els nervis s’apoderen de l’equip i el penal es marcat per un del bocamolls del Maials… el partit es posa emocionant… Si en altres vegades m’he queixat de que estàvem empanats aquesta vegada les ganes que posàvem i tenint 5 faltes van anar en contra nostre… En una d’aquestes ganes de guanyar, lo Torner fa una falta quan s’escapava un contrari pel lateral. El doble penal es marcat i l’empat es una realitat. Ja no teníem el temps mort per organitzar-nos i tranquil·litzar-nos… La gent pressionava i els jugadors cridaven. Cada cop era més difícil jugar. Per no allargar-me més diré que en el tram final varem disposar de dos dobles penals, però el porter visitant va aturar els xuts, tant a mi, com al Pep, en una jugada sense perill “l’arbitrutxo” torna a inventar-se una falta en contra nostre. Els crits eren desmesurats i la ràbia de veure que un partit guanyat s’escapava, feia que tothom es posés nerviós. Ells no van fallar.
Quedaven dos minuts i no va servir de res les darreres empentes… Varem disposar d’un xut al pal, però ja jugàvem més amb el cor que amb el cap i el temps de reacció es va acabar… Final del partit. Si haguéssim marcats els dos dobles penals com ells, el resultat hauria estat diferent.
Era una sensació global d’impotència.. ningú es creia que podíem perdre el partit. La gent cridava a “l’arbitruxo” i segurament amb raó. Lo Doblas per primera vegada va perdre el control i va refrescar a la taula i “l’àrbitrutxo” amb una mica aigua… els jugadors estàvem tristos i rabiosos, però com sempre varem marxar als vestuaris amb un aplaudiment per l’afició… De fet la que quedava, perquè la majoria estava fent cua per la coca i el cava… “los maitips!!!”
A les portes del vestuari se sentien els crits i a les dutxes la gent no tenia gaires ganes de xerrar… Però bé, ens aixecarem, no tingueu cap mena de dubte. Ens queden dos desplaçaments seguits contra rivals difícils (Llardecans i Sort), aquests partits ens diran cap a on anem en aquesta lliga. T’esperem… et necessitem…. Tots som un!!! Si no pots venir, digues algo en el bloc i fes el teu comentari… 😉
Ara toca 1×1
Torner: Molt bona primera part. Gran gol. A la segona part va baixar una mica. Un deu en ganes. Pensava amb la Raquel i el s…
Marc: Va donar seguretat en defensa, encara s’explica quines mans li va pitar “l’arbitrutxo” en el penal. Pensa en l’Anna i el seu genoll. Un deu amb ganes i en organització del berenar.
Ricard: Molt cabrejat amb l’equip contrari. Vol el “ojo por ojo i…”, no gaire bé en els xuts de lluny però un deu amb ganes. Pensa amb la Carlota i els bolets.
Pep: Bon partit. No va tenir sort en els xuts que va fer. Practicarà els dobles penals a casa seva amb el gos de porter. Un deu amb ganes.
Rul: Bé en defensa i treien de polleguera als davanters. Cridaner. Li va faltar definir més en l’un contra un i al doble penal. Content de tenir la família i els amics a la grada.
Sergi: No va tenir sort en els gols, (tots a pilota parada) i no gaire encertat en els passes amb la mà. En el partit sempre atent i segur. Un deu amb ganes i per la puntualitat.
Pauqueta: En alça, però li falten més partits d’intensitat, encara es pregunta perquè li van treure una targeta groga. Un deu amb ganes i a promès que vindrà algun partit a fora.
Doblas: Amb moltes ganes. Gran gol. Es perdrà uns quants partits per confondre perdre amb mal perdre. Un deu amb ganes.
Navo: Ho va intentar però no li va sortir res. Encara pensa que és estiu. Un deu amb ganes.
Xavier Ribera: Delegat-Mister-Amic. Va intentar controlar la banqueta i no perdre els nervis. Sempre optimista. Un deu amb ganes.
Arbitrutxo: Dolent i lleig.
Afició: Espectacular. No puc dir tots els noms perca no em vull oblidar ningú, però gràcies de nou per venir al camp, ajudar i cridar. Sense vosaltres U.E.P.F.S. no té gràcia.
Bé i fins aquí la cinquena “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.
T’esperem el proper partit dissabte 07/11/2009 a les 16:00 a Llardecans
Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.
Salut, gols i Força U.E.P.F.S.