Crònica jornada 5 (31/10/2009)

No importa les vegades que caiguis sinó quantes vegades t’aixeques… 😉

Classificació jornada 5               Resultats jornada 5

JORNADA 5

U.E. PERAMOLA 2 – C.F. MAIALS 3

Un dissabte 31 d’octubre… tot estava preparat per ser un dia diferent, era la castanyada, les il·lusions estaven pels núvols s’esperava molta afició i a més teníem un rival directe… Per variar el “arbitrutxo” arriba tard i un fotimer de gent jove del Maials ja feia estona que s’escalfava. Poc a poc la gent arribava… els cotxes aparcaven per la Taurus, els bars d’Oliana feien l’agost plens a vessar. Fins i tot andorrans plens de tabac de contraban s’aturaven per gaudir d’un partit que podia crear afició… Nosaltres a lo nostre… últim repàs abans de començar…

Comença el partit. Comencem d’una forma molt seriosa. Inclús fem jugades que no estem acostumats a  veure ni fer, però la gent es troba concentrada. A més a més aquesta vegada el Maials ni tan sols dona problemes al contraatac. Passat la meitat del temps de la primera part, lo Torner agafa una pilota al mig camp fot un moviment espectacular (un gir de guineu) i se’n porta la pilota i creua tot el mig camp a una velocitat “pasmosa” (no és fàcil moure tot el seu cos aquella velocitat) i en arribar l’àrea defineix com un autèntic “Killer”. Ens posem 1-0 i a més seguim dominant…

Els de Maials comencen a posar-se nerviosos i a utilitzar el joc brut i les paraules provocadores… Hi han jugades en les dues porteries i en una d’elles “l’arbitrutxo” pita el fi de la primera part….

Tot va bé, el públic s’ho passa de conya i demana el final del partit. No sabem si per aconseguir la victòria o per menjar la coca gratuïta que tindrien… 😉 de totes maneres, personalment crec que el pensament de tot l’equip agraïa moltíssim aixecar el cap i veure tanta gent coneguda i tants amics a la grada… Mentre parlàvem de coses que no havíem de fer, “l’arbitrutxo” pitava el començament de la segona part.

Els de Maials comencem amb moltes ganes i molt forts i de seguida es carreguen amb 5 faltes, però el partit el seguíem dominant nosaltres, si més no, no patíem, i lo poc que xutaven el Sergi ho aturava sense gaires problemes. En una altre jugada personal Doblas que estava “desquician” el contrari marca definint amb una forma exquisida… Tot anava bé, un 2-0 a favor i ells amb 5 faltes en contra, però quedava molt…..

El partit començava a emmerdar-se i nosaltres també ens posem amb 5 faltes… i poc a poc… veiem que ja no dominem el partit. En un xut sense perill però fort li dona al braç de Marc, que el tenia completament enganxat al cos i el fantasma de “l’arbitruxo” pita penal… Aquí va començar el nostre “via crucis”.

Els nervis s’apoderen de l’equip i el penal es marcat per un del bocamolls del Maials… el partit es posa emocionant… Si en altres vegades m’he queixat de que estàvem empanats aquesta vegada les ganes que posàvem i tenint 5 faltes van anar en contra nostre… En una d’aquestes ganes de guanyar, lo Torner fa una falta quan s’escapava un contrari pel lateral. El doble penal es marcat i l’empat es una realitat. Ja no teníem el temps mort per organitzar-nos i tranquil·litzar-nos… La gent pressionava i els jugadors cridaven. Cada cop era més difícil jugar. Per no allargar-me més diré que en el tram final varem disposar de dos dobles penals, però el porter visitant va aturar els xuts, tant a mi, com al Pep, en una jugada sense perill “l’arbitrutxo” torna a inventar-se una falta en contra nostre. Els crits eren desmesurats i la ràbia de veure que un partit guanyat s’escapava, feia que tothom es posés nerviós. Ells no van fallar.

Quedaven dos minuts i no va servir de res les darreres empentes… Varem disposar d’un xut al pal, però ja jugàvem més amb el cor que amb el cap i el temps de reacció es va acabar… Final del partit. Si haguéssim marcats els dos dobles penals com ells, el resultat hauria estat diferent.

Era una sensació global d’impotència.. ningú es creia que podíem perdre el partit. La gent cridava a “l’arbitruxo” i segurament amb raó. Lo Doblas per primera vegada va perdre el control i va refrescar a la taula i “l’àrbitrutxo” amb una mica aigua… els jugadors estàvem tristos i rabiosos, però com sempre varem marxar als vestuaris amb un aplaudiment per l’afició… De fet la que quedava, perquè la majoria estava fent cua per la coca i el cava… “los maitips!!!”

A les portes del vestuari se sentien els crits i a les dutxes la gent no tenia gaires ganes de xerrar… Però bé, ens aixecarem, no tingueu cap mena de dubte. Ens queden dos desplaçaments seguits contra rivals difícils (Llardecans i Sort), aquests partits ens diran cap a on anem en aquesta lliga. T’esperem… et necessitem…. Tots som un!!! Si no pots venir, digues algo en el bloc i fes el teu comentari… 😉

Ara toca 1×1

Torner: Molt bona primera part. Gran gol. A la segona part va baixar una mica. Un deu en ganes. Pensava amb la Raquel i el s…

Marc: Va donar seguretat en defensa, encara s’explica quines mans li va pitar “l’arbitrutxo” en el penal. Pensa en l’Anna i el seu genoll. Un deu amb ganes i en organització del berenar.

Ricard: Molt cabrejat amb l’equip contrari. Vol el “ojo por ojo i…”, no gaire bé en els xuts de lluny però un deu amb ganes. Pensa amb la Carlota i els bolets.

Pep: Bon partit. No va tenir sort en els xuts que va fer. Practicarà els dobles penals a casa seva amb el gos de porter. Un deu amb ganes.

Rul: Bé en defensa i treien de polleguera als davanters. Cridaner. Li va faltar definir més en l’un contra un i al doble penal. Content de tenir la família i els amics a la grada.

Sergi: No va tenir sort en els gols, (tots a pilota parada) i no gaire encertat en els passes amb la mà. En el partit sempre atent i segur. Un deu amb ganes i per la puntualitat.

Pauqueta: En alça, però li falten més partits d’intensitat, encara es pregunta perquè li van treure una targeta groga. Un deu amb ganes i a promès que vindrà algun partit a fora.

Doblas: Amb moltes ganes. Gran gol. Es perdrà uns quants partits per confondre perdre amb mal perdre. Un deu amb ganes.

Navo: Ho va intentar però no li va sortir res. Encara pensa que és estiu. Un deu amb ganes.

Xavier Ribera: Delegat-Mister-Amic. Va intentar controlar la banqueta i no perdre els nervis. Sempre optimista. Un deu amb ganes.

Arbitrutxo: Dolent i lleig.

Afició: Espectacular. No puc dir tots els noms perca no em vull oblidar ningú, però gràcies de nou per venir al camp, ajudar i cridar. Sense vosaltres U.E.P.F.S. no té gràcia.

Bé i fins aquí la cinquena “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.

T’esperem el proper partit dissabte 07/11/2009 a les 16:00 a Llardecans

Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.

Salut, gols i Força U.E.P.F.S. 

Jornada 5 (31/10/2009)

Que no se’ns rifin el dia abans de la fira de tots sants, t’esperem no ens fallis!!!! 😉

Jornada 5 (31/10/2009)

U.E. PERAMOLA vs C.F. MAIALS

16:15-MUNICIPAL D’OLIANA

Quedem a les 15:10 a la plaça de Peramola

Crònica jornada 4 (24/10/2009)

Un partit molt igualat de forces, molt igualat d’ocasions i molt igualat d’errades…

Classificació jornada 4               Resultats jornada 4

Aquesta vegada ens haureu de disculpar per un error de logística fins al cap de setmana no disposarem de la totalitat de fotos i vídeos…

JORNADA 4

C.F. MASSOTERES 2 – U.E. PERAMOLA 2

Un dissabte per la tarda… un poble on hi havia menys vida humana que a Tragó el mes de febrer… un camp descobert i com si fos “fet asprès” arribem tot l’equip a la vegada. Aprofitem i fem un bon escalfament….

En aquest cas tot l’equip era el nouvingut Xavi (amb el meu cotxe) i una tropa al complet amb la “xatarra” mòbil de Cal Rei. Un cop arribem al camp, també arriba l’àrbitre una mica “Mortadelo”… que ve amb les seves ulleres però sense company que faci de taula. Al poc temps lo de sempre… arribada de l’altre equip. El Marc ve amb el Ricard, es a dir, que arribaran tard i l’afició de UEPFS espera el començament del matx…

Comença el partit. És un partit atípic aquesta vegada el porter era “Tornemi” (no confondre amb Kameni…) amb els seus guants de llana… El Marc no volia jugar, o si volia, de fet mai ho sabré, però gràcies al seu pensament en l’equip i degut a que només érem un canvi ell també és va vestir de curt.

El Josep feia el seu primer partit fora de casa i se’l veia especialment motivat en la defensa les velles glòries (Ricard lo rovelló, Pep faig 100 km i lo Calvo). Com deia abans el Xavi debutava aquest any i venia en un dels partits més especials per nosaltres… jugar contra el Massoteres, després del partit de l’any passat i el de Festa Major sempre serà un partit especial…

En fi, el que dèiem comença el partit…

De moment és un “toma i daca”, sense gaire perill per part dels dos equips. En un xut innocent lo Torner atura la pilota, però els seus guants li fan una mala passada i quan la pilota toca a terra un contrari marca el gol… “mecasum dena!” tots sabem que quan anem amb el marcador al darrera ens costa molt jugar crear joc, però encara queda molt partit…

Seguim atacant i algun xut que fem és aturat pel seu porter. El partit està emocionant, l’afició demana una ronda de ricola per seguir animant, la Gemma no sap si mirar a la banqueta, al públic, al camp… vol estar a tot arreu, però sempre amb paraules d’ànims. Lo Rei “venbé” no se que fotia, segur que fumar-se un “piti” i “enfotres” de tot el que és movia. Lo Roger amb un mono de jugar, cridava més que ningú. La Núria li treia protagonisme al Marc i ens feia el reportatge. L’ Ivan ens animava amb les tres cames. L’Aleix no es perd ni un partit … animant com sempre i ajudant en les estadístiques. Amb tot aquest “percal” apunt d’arribar a la mitja part pita una falta “aprop” de l’àrea, Xavi amaga el xut i li passa al Pep que és troba al pal i amb uns 23 rebots acaba amb la pilota dins la porteria… gol important i psicològic ja que ràpidament lo Mortadelo pita el final de la primera…

Descansem… xerrem… lo Xavier ens anima i després de compartir la forma de llençar una pilota amb lo “Tornermi”, comencem la segona part…

La comencem una mica relaxats, però de seguida comencem a intentar dominar el joc. Durant els 20 primers minuts tenim 5 ocasions claríssimes per marcar… Lo Ricard al segon pal remata al pal. El Pep no encerta en un rebuig del porter. El xut del Rul en  una contra acaba al pal (no hi ha manera… jornada 4 i sense trobar porta) El Xavi en un xut que atura el porter i lo Marc no arribant a la rematada al segon pal… tot ens fa pensar que potser l’empat seria un bon resultat.

El Massoteres per la seva banda, també creava jugades d’atac, això sí! van xutar dues vegades amb molt de perill, però una vegada fent un “paradón” i en un altra amb la punta dels guants el “Tornemí” atura els bons xuts i fa mantenir l’un a un al marcador…

Quant  semblava que el resultat seria el definitiu un intent de jugada de Xavi que comença amb un “caño” en un primer rival provoca una pèrdua de la pilota i el seu conseqüent contraatac acaba amb el gol del Massoteres… 2-1 a falta de tres minuts.  Tot l’esforç realitzat no havia servit per res… Lo Xavier mou la banqueta per buscar un revulsiu… l’afició segueix animant, però amb el Peramola no et pots refiar i vàrem treure el nostre lema endavant “Si no podem guanyar per joc, fem-ho per ganes” i en uns últims minuts de lluita vàrem crear un parell de jugades. En una d’elles lo Calvo tot flipat, va agafar una pilota al mig del camp i encara no sap com va regatejar el que va poder i treu un xut amb l’ungla de la cama bona que fa que la pilota entri al pal contrari del porter.

Tota la lluita feta, tots els ànims rebuts trobaven la seva recompensa, al cap d’uns moments, el “Mortadelo” pitava el final del partit que una vegada més va finalitzar sense incidents.

L’afició es mereix un deu, els jugadors que setmana darrera setmana s’esforcen per portar al nom de Peramola per tot arreu amb dignitat i orgull es mereixen un deu, i si tu has tornat a arribar a llegir fins aquí, també et mereixes un deu.

Ara toca 1×1

Torner: No va sortir centrat i anava de cul passant pilotes als companys. A la segona part va donar seguretat i va fer parades de mèrit.

Tornemí: El mateix que el de dalt. Malament en el gol i bé en la parada de la segona part.

Josep: En moments del joc és troba més perdut que lo Gracio quan va a Barcelona, però va tornar a demostrar que té moltes ganes i que té el caràcter que vol el Peramola.

Marc: Tot i no tenir tanta feina que quan juguem a casa va tornar a estar en tot. Gràcies a que es va canviar ens va donar descans a tots. Va aportar ganes i la seva groga de cada setmaneta.

Ricard: Un diesel. Comença una mica empanat, però acaba sempre amb ocasions de gol i donant alternatives al joc. Millor de l’esquena però no defensant d’esquena.

Pep: Li falta el ritme de partits. Va tenir tres ocasions clares. Incombustible i sempre animant als companys.

Rul: Millor que altres dies. Tot i que s’espera més d’ell ofensivament va marcar per fi un gol que va donar l’empat… ja té mono pel partit de tots sants.

Xavi (Alella): Debut en aquesta temporada. Bones accions en atac però arriscant una mica en defensa. Aportarà molt contra més partits vingui.

Xavier Ribera: Polifacètic (delegat – mister – amic) ho fa tot i sempre ho fa bé.

Afició: Ho he dit i ho repetiré les vegades que faci falta… Lo millor del equip. Suport abans, durant i al finalitzar el partit. Gràcies aquesta vegada al Rei i la Gemma, la Núria, l’Ivan, el Roger i l’Aleix…

La setmana que bé, importantíssim partit a casa, el dia abans de la fira…

Bé i fins aquí la quarta “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.

T’esperem el proper partit dissabte 31/10/2009 a les 16:15 a Oliana

Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.

Salut, gols i Força U.E.P.F.S.

Jornada 4 (24/10/2009)

No ens fallis!!!! 😉 T’esperem en el pròxim desplaçament…

Jornada 4 (24/10/2009)

C.F. MASSOTERES vs U.E. PERAMOLA

16:30-PISTA DE MASSOTERES

Com arribar

Quedem a les 15:00 a la plaça de Peramola

Lo “bodorrio” de la Lídia i lo nostre “Xic”

Lo nostre “Xic” sens ha fet gran… i desitjem que se’n faci molt més al costat de la sempre simpàtica Lídia…

En nom de tots us donem la enhorabona!!!! Que sigueu molt feliços i mengeu moles anissos i regalissos jejeje 😉

Com veieu teníem mig equip a la boda! És clar que l’ocasió s’ho mereix!!!!

 

Crònica jornada 3 (17/10/2009)

Avui un partit que ens ha faltat aquell encert de cara a porteria d’altres jornades. Hem començat molt concentrats i decidits, però el rival s’ha tancat molt bé al darrera deixant pocs espais i jugant al contra cop…

Classificació jornada 3               Resultats jornada 3

JORNADA 3

U.E. PERAMOLA 2 – C.F. BARBENS 4

Era un dia diferent… un dissabte amb bona temperatura. Teníem moltes baixes, lo “bodorrio” del Xavier i la Lídia que de pas tornem a felicitar, se’ns emportava jugadors com Torner, Pep, Xavier… i sobretot l’afició incombustible que cada cap de setmana ens segueix. El Ricard “de compres” per les muntanyes del país amb els de la feina…

El club està mirant d’obrir un expedient, no per res, fa gràcia parlar d’expedients 😉 El Sergi, ben bé no sabem perquè no va poder venir, segur que tenia una excusa vàlida. El pavelló començava a omplir-se de jugadors. El Doblas ja venia canviat abans d’arribar al vestuari i ja estava foten xuts a la pista, el Marc més de sempre, reorganitzant tot, baixant “toldos” de la pista, aigües, pilotes i com no, fotos, el Navo amb mono de jugar, algo amb ell era diferent, no portava les seves sabatilles de padrí.

El Pauqueta, més centrat en el partit que el primer dia, l’Ivan, comprovant que tenia tots els ossos al seu “puesto” i intentant estirar uns músculs que no sap ni que té, el Josep motivat, sobrat d’hormones… aquesta vegada l’ungla no li faria la guitza, i jo esperant l’àrbitre es psicològic començar a fer escalfament un cop veus els dos personatges. Tenia al cap la victòria, però l’ambient era “raro”, a darrera hora arriba el “Button” de l’equip. Fins l’any passat jo era “l’home kilòmetres”, aquest any el Ram de moment ja guanya per golejada…. Hi havia algo diferent… la sensació de veure lo Plujo al vestuari era només comparable amb compartir banqueta amb Migueli. Lo Plujo és història viva del U.E Peramola… Dins el vestuari se sentia la música de “Jumanji”, al son dels timbals i tambors de l’afició més “currada” de tota la categoria (Boixi-Roger-Aleix)

Un cop sortim a la pista, el Barbens escalfava com un equip. Ple de jugadors que a primera vista semblaven “veteranos”… Comença el partit, els tambors comencen a sonar fort, l’Emma dorm, i tant ella com Laura han d’esperar fora del pavelló a que la música pari… Dominem el partit, les idees no les tenim gaire clares, de tant en tant notem algun flash!, “collons” Marc no pares amb les fotos! 😉 Tenim oportunitats per marcar, però o bé el seu porter o bé el nostre desencert fa que no pugem marcar el primer gol.

En la típica jugada d’intent de fer un atac organitzat perdem la pilota, i a la contra ens marquen el primer gol. No passa res queda molt. La banqueta anima! l’afició incombustible segueix animant a ritme de “batukada”, però encara perdem…

Seguim tenim ocasions, el Ram falla coses que normalment no falla, jo fallo una ocasió clara amb la dreta, l’Ivan i Josep proven xuts, el Doblas a la desesperada intenta fer jugades que tampoc acaben amb l’objectiu del gol. Enmig de tot això en una pilota llarga, un “despeje” del Navo, acaba amb tanta mala sort que li queda al peus d’un atacant i ens fa el 2 a 0… Això ens desmoralitza, però de seguida aixequem el cap, els tambors sonem més fort que mai, el Barbens molt ben col·locat juga amb la veterania i tranquil·litat que dona jugar amb el marcador a favor. L’àrbitre pita el final de la primera part…

Arribem a la banqueta, la desesperació de no marcar un gol fa que ens posem o millor dir que em posi una mica nerviós, a ningú l’agrada perdre… UEPFS no perd la il·lusió, lo Plujo injecta veterania, el Marc intenta ajudar amb aquelles paraules tan correctes que sempre té en el seu vocabulari, els nous volen ajudar més, queda tota la segona part, tenim la sensació que ells estan més cansats que “natres”

L’Emma ja desperta entra al poliesportiu, ara no podem fallar…

Comença la segona part igual que la primera, intentem fer jugades que no fem als “entrenos”, de fet cosa probable ja que no fem “entrenos”, però no serà per intentar-ho, els tambors “resonen”. En una jugada dels ex-Alella, Ram marca per donar emoció al partit, ara és el moment, estàvem eufòrics!

L’Aleix tocava el bombo amb les mans, havia perdut el pal. Lo boixet tocava el timbal a puntades de peu per que sonés més fort i el Roger estava a punt de sortit a jugar sense tenir l’alta del metge, era moment de bogeria, per fi havíem marcat, inclús la famosa Emma (ho sento, avui la faig “surtir” molt) iniciava la onada des de el gol sud…

Al cap de dos minuts de marcar, una falta “aprop” de l’àrea, fa que el Barbens xuti i que Navo… enamorat ell!, li passi la pilota pel mig i ens marquin el 1 a 3. Vàrem tenir mala sort, aquí potser vam veure que no seria el nostre dia, per lo menys en aquella hora, la Lydia i el Xavier ja serien marit i Muller… però això no ens ajudava gaire a l’hora d’intentar remuntar… Encara quedaven 16 minuts, un món en el futbol sala. Jugant a la desesperada creem ocasions de gol, però cada cop deixem la defensa més oblidada.. en un altre contraatac ens marquen el 1 a 4… L’ impotència era molt gran… el Doblas es volia regatejar a 12 jugadors, els “nous” volien però no podien… ja fallaven les forces… el Ram ja no defensava i costava cada cop més tenir les idees clares en atac. Seguim intentant xuts del Marc, Ivan, Josep, meus i del Ram ens donen ales per seguir lluitant, mai baixarem els braços!

En una d’aquestes jugades el Ram torna a marcar, 2 a 4 i queden 6 minuts! Un minut després en una pilota robada per “mua”

sortim al contraatac i Ram falla amb la seva cama dolenta… llàstima! seria el 3 a 4 a falta d’uns minuts i amb els fums pujats, el Barbens estava tocat. Vam tenir un parell d’ocasions més per marcar. Ells també van tenir ocasions, però en aquest cas, molt ben resoltes pel Navo. Ja no quedava temps per res mes… els tambors seguien tocant, però era so de derrota… aquesta vegada no va poder ser….

Ara toca 1×1

Navo: Atent en els talls, nerviós en el joc, però amb més ganes que un juvenil.

Josep: No estava acostumat a jugar perdent. Amb ganes, però sense sort. L’ungla millor. Vàrem trobar a faltar la seva afició familiar.

Pauqueta: Cada cop més rodat. No s’esperava l’ocasió que va tenir a la falta. Busca cotxe nou.

Ivan: Amb ganes però desconcertat, odia els tambors…. Però molt!!!

Marc: Va posar ganes i il·lusió, però aquesta vegada no va poder ajudar a l’equip. Va trobar a faltar que l’Anna no vingués animar…

Rul: Al 70%… no va aportar molt al atac. Massa ganes de guanyar i no saber com fer-ho…

Ram: Va poder marcar 7 gols. Mala sort en els xuts, no tan bé en defensa, sempre positiu! S’enviarà emails amb l’àrbitre pel tema dels 4 o 5 segons del “sake” de banda.

Doblas: De tant que volia fer, no va poder fer res. Massa nerviós, no l’agrada perdre ni a la botifarra.

Plujo: Desbordat en els canvis i les regles, immillorable amb l’aportació des de la banqueta…

Laura i Emma: Gràcies per aguantar-me futbolísticament parlant…

Anna Esteve: Gracies per “kurretllí” les faltes, t’esperem algun dia.

Aleix, Boixi i Roger: Tot aquest suport, tard o d’hora tindrà recompensa….

En fi… primera derrota, que no serà la darrera. Lo millor de tot es que només pensem en el proper dissabte i guanyar de nou. Juguem a Massoteres l’equip guanyador del triangular de Festa Major. Lo Torner i Xavi Soler tenen un record especial del partit de l’any passat en aquest camp….. us esperem a tots.

Bé i fins aquí la tercera “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.

T’esperem el proper partit dissabte 24/10/2009 a les 16:30 a Massoteres

Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.

Salut, gols i Força U.E.P.F.S.

Jornada 3 (17/10/2009)

😉 T’esperem en el pròxim desplaçament… Tots som un! Suma’t a l’equip

Jornada 3 (17/10/2009)

U.E. PERAMOLA vs C.F BARBENS

16:15-MPAL. OLIANA

Quedem a les 15:15 a la plaça de Peramola

Crònica jornada 2 (10/10/2009)

Un partit molt difícil contra un equip lluitador des del primer fins l’últim minut. Gràcies a les ganes de l’equip, l’empenta de la jove afició i algun que altre cop de sort, es va aconseguir els primers punts fora de casa en un camp molt complicat.

Classificació jornada 2               Resultats jornada 2

JORNADA 2

PENYA BLAUGRANA DE CAMARASA 3 – U.E. PERAMOLA 4

Aquí teniu la segona “KroniRul” 😉

Segona jornada de lliga disputada a Camarasa… Era un dia de calor i el dia abans es va fer un entreno que no es tornarà a fer… el físic pot amb nosaltres i fer “partidillos” de 2 hores, no és lo millor quan tens un partit tan important el dia següent…

L’afició incombustible (Roger, Carles i Aleix porta el Bombo), ja esperaven a la plaça. El Doblas explicava on estaven col·locats els radars estratègicament per no ser agafats. El Marc i els seus bolets avisaven que arribaven tard, el Ricard… bé el Ricard també arribava tard perquè estava estenen el xandall passarel·la Cibeles de l’entreno del dia anterior. Els “Riberes” feien un “ir y venir” a casa amb el gos mentre esperaven a la resta de l’equip i del Torner i Sort només sabíem que anaven directes al camp. Jo em veia superat pensant amb les cròniques, els socis, l’estratègia i el cansament general que portava l’equip… tot i així arribem a Camarasa amb un sol objectiu… guanyar…

Un camp descobert… 45 graus a l’ombra… moltes baixes (Soler, Nerola, Ivan, Pauqueta, Navo, Josep, Roger i Ram) i el Sort deu minuts abans de començar, ens comenta que arribarà tard… cosa raríssima! Vist l’èxit de gent, el Marc fa la frase del vestidor… “JO NOMÉS JUGARÉ PER DONAR RELLEUS… NO VULL FORÇAR…”

Comença el partit, el Camarasa comença fort i amb moltes ganes, nosaltres sortim, perquè no dir-ho, empanats, el Ricard i Doblas tenen la cara perduda, no els surt res, la vena cridanera meva comença a florir i la banqueta fa el possible per no baixar els braços… En una jugada ens marquen un gol, el Torner de porter fa el possible però la pilota li passa per mig del guants…

No sabem que fer, no surten les coses, en una jugada el Ricard remata de cap de fora de l’àrea i marca desprès d’un mal rebuig del porter, 1 a 1

Tornem a començar, intentem fer les jugades que entrenem però no finalitzem ni una, en una jugada aïllada ens prenen la pilota i ens marquen el 2 a 1

El Sort ja estava sota els Pals però el xut no era fácil d’aturar, les coses no anaven bé, el Rul tenia les cames engarrotades i no ajudava com altres partits, però aquest equip, quan vol té un collons com un toro, i començada la segona part, una individualitat de Ricard, fa que el seu xut, que anava al rierol del costat, toqui una cama i marqui l’empat, nosaltres estàvem més fins… ells més cansats…

El Doblas que a la primera part volia deixar el futbol, amb una baralla futbolística amb el seu defensor, va forçar una falta al mig de l’àrea que amb un xut fort realitzat per ell mateix, també la pilota va tocar un jugador i de “rebotillo” entra dins la porteria… Avui la sort, que no és la dona del porter, estava amb nosaltres.

Quan tot semblava que aniria millor, en un mal rebuig meu i molta mala sort, la pilota li queda a un camarasí que ens empata de nou el partit.

 

L’afició de Camarasa estava molt nerviosa… no és fàcil jugar amb un camp com aquest, L’àrbitre, més a prop de la jubilació que de la lliga no encertava amb les jugades. El Xavi Ribera no sabia com animar-nos més. La nostre “triafició” embogia amb el joc.. i el pobre Aleix anava de cul amb les estadístiques…. Llavors va tornar a sortir el Marc… les seves ajudes en defensa i atac, van facilitar la feina dels demés, entre jugada i jugada feia fotos… cosa mai vista! El Pep ja entonat, tallava més pilotes…

En una jugada d’equip un gran xut del Torner en un altre rebot fa que l’equip es tornés, mai millor dit,  a posar pel davant. Tot és més millor amb el marcador positiu… Els nervis del Camarasa feien que el joc s’endurís però no va donar temps a gaire cosa més, potser només remarcar un xut del Rul al “travesaño” en una falta, la lluita del Torner i Doblas, els talls de pilota del Marc i Pep, les jugades del Ricard amb la seva cama dolenta, la jugada inexplicable  del Pep-Rul als darrers segons i les aturades de mèrit del Sort… en fi…. final del partit. Una gran victòria en una camp difícil contra un equip complicat.

Ara toca 1×1

Sergi: Bé en les aturades, no tant bé amb els sacades amb la mà.

Pep: Va començar descol·locat però va acabar donant la talla com sempre.

Marc: De no jugar a ser el pulmó de l’equip.

Ricard: Va començar pensant en els bolets que collirà i va acabar amb un crit de “Tarzan” per una entrada. Dos gols i molt bona segona part.

Rul: Bé en defensa, malament en l’ajuda i l’atac, físicament cansat de divendres.

Doblas: Primera part per oblidar, segona part molt bona, “desquician” al defensor i lluitant.

Torner: El nostre “TORNEMI” particular, bé de porter, bé pels guants, millorable en les cobertures i decisiu en el gol….

Xavi: Vital en la banda, mana, ajuda i el més important… anima!

Afició

Roger: Aviat tindrà l’alta i ens ajudarà en les partits difícils, no te veu de cridar.

Carles: Se’n penedeix de jugar a la Seu, vol rescindir el seu contracte per fitxar en uns anys per UEPFS, també sense veu.

Aleix: Bona ajuda en les estadístiques, el bombo serà el nostre sisè jugador… el millor fan, incombustible!

Baixes

Nerola i Soler: Baixes per llarg…

Ram: Amb la família, guardava els gols pel Barbens.

Josep: Enfeinat i cuidant l’ungla. La família Orrit, ja espera el següent partit com si fos Festa Major.

Navo: Enamorat i fen vida a Coll de Nargó.

Ivan: Lesionat de guerra, amb seqüeles del primer partit.

Pauqueta: Estudiant les jugades, estarà a “tope” per dissabte.

El proper dissabte tant a l’afició com a l’equip hi hauran moltes baixes pel “bodorrio” de Nerola i Lídia, però si pots vine t’ho passaràs bé.  T’esperem!!!

Lídia i Nerola… Nerola i Lídia…. jo us declaro socis UEPFS i en nom de tots mooooltes felicitats!!! 😉

Cal remarcar que el “veteranos” al complert s’han fet socis del club, gràcies i veniu algun partit fartaneres….

Bé i fins aquí la segona “KroniRul”… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.

T’esperem el proper partit dissabte 17/10/2009 a les 16:15 a Oliana

Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.

Salut, gols i Força U.E.P.F.S.

Jornada 2 (10/10/2009)

Això tot just acaba de començar 😉 no ens fallis i segueix-nos en el pròxim desplaçament, et necessitem!!!

Jornada 2 (10/10/2009)

PENYA BLAUGRANA DE CAMARASA vs U.E. PERAMOLA

16:00-MPAL. CAMARASA

com arribar

Crònica jornada 1 (03/10/2009)

Per tal que cada dilluns disposeu de la crònica d’una forma desenfadada, per si no heu pogut veure el partit i si esteu impacients per saber com ha anat el cap de setmana, aquí teniu la primera “KRONIRUL”,  la qual podreu criticar i opinar, per cert, no tingueu en compte les faltes d’ortografia. 

Classificació jornada 1           Resultats  jornada 1

JORNADA 1

U.E PERAMOLA 7 – C.F. CUBELLS 3 

Era el primer partit, els entrenaments anteriors, tots sumats, no feien un, el darrer partit mig seriós va ser Festa Major i no va ser per tirar coets, tot i així, arribo a les 4 al pavelló i veig el nostre súper equip escalfant, bé semblava que escalfant…. dins el vestuari em trobo al Ricard que curiosament era l’últim, aquesta vegada, no es tallava les ungles en presència nostra, el Marc no donava l’abast amb tot, àrbitres, gent, aigües, pilotes, fotos als jugadors, fotos del partit, delegat, poliesportiu, números de loteria, bloc, socis, vaja de cul, aquesta vegada els Ribera, no ens acompanyaven en el primer partit, ells i un fitxa com lo Rei, desfruitaven del comiat del nostre company lesionat Xavier Nerola, que per cert, desitgem que sigui molt feliç juntament amb la Lídia…. bé em canvio ràpid, però sona el telèfon, el Ram es troba a Oliana però no troba el pavelló, sense donar-me temps a posar-me la pomada me n’adono que el Sergi Sort ja estava al pavelló, ja vaig intuir que tot aniria a millor…. En fi, anant al gra, l’Aleix i el “Boiximen” més impacients que algun jugador, i a la grada mitja família Orrit, lo Gracio, lo Plujo i 265 persones més que no conec el seu nom, les novies dels nostres jugadors cridaven com posseïdes, a més veia les  tres noves incorporacions (“Pauqueta”, Josep Cal Àngel i Ivan ), que feien els primers escalfament molt ficats al partit, Lo Torner ja començava a estar preocupat pel seu estat físic…. Arriba el Cubells es canvien i tot a punt per començar un nou any, tot no, abans de començar el “Doblas” arriba corrents, més val tard que mai, ell tampoc es volia perdre el primer partit d’una nova era, i no parlem d’una era per aparcar cotxes, si no d’una era on l’objectiu és finalitzar entre els 4 primers de grup. 

Comença el partit i dominem, ben bé no sabem com moure’ns però arriben les ocasions, xut per aquí i xut per allà i en una contra, el Cubells ens agafa al contraatac i ens marca el primer…. minuts després de “toma i daka”, un cop el Ram va trobar el pavelló, el porter li va treure dos xuts, però després amb dos gols, ell sol, va capgirar el marcador.

El “Pauqueta”, Ivan i Josep, es defensaven molt bé per ser el primer partit, el Sergi tallava les pilotes llargues del Cubells i el Ricard, que sempre es queixa dels cops, es deixava la pell al camp. Quan creiem que tot ho tindríem controlat, en un altre contraatac, ens igualen el partit, de fet així és el futbol sala, quan creus que ho tens guanyat….”pim pam pum, bocadillo de atún…” i torna a començar…

Demanem temps mort, el Marc va de cul amb la càmera de fotos i els canvis, però demanem tranquil·litat, i jo amb la pissarra miraculosa, intento explicar en 20 segons, coses que s’aprenen en 30 entrenaments… això sí, per ganes no ens pot guanyar ningú… Arriba la mitja part.

La segona part comença amb més tranquil·litat, el Dobles intenta xuts impossibles però es troben amb la fusta, el porter del Cubells fa parades a lo Casillas, lo Torner es baralla amb la defensa i té alguna ocasió que no entra… en una jugada individual, el Ram posa el  3 a 2… gairebé a la jugada següent el 3 del Cubells, que per cert, em va donar per tot arreu, marca el 3 a 3,… les forces comencen a baixar, però aquest any tenim banqueta de sobres, i canvi del Marc per aquí i canvi del Marc per allà. En un centre xut del Calvo que dóna al “travesaño”, fa que una altre cop, el de sempre, el Ram, marqui el 4 de la tarda, el pavelló s’enfonsava, la gent excitada, la família Orrit, fent la conga i el Cubells que començava adonar senyals de flaquesa… ara no ens podien remuntar…

Minuts després, centre del ”Calvo” perquè Ricard, empalmi espectacularment un xut que el porter es menja, per fi guanyem de dos gols, amb 5 a 3, dominen més, en el 2.334 tall de pilota meu, faig jugada personal i davant porter passo a Torner que segueix la jugada com un “killer” i marca el 6 a 3 de la tranquil·litat, el Cubells començava a jugar una mica brut, vam crear la sisena falta que no varem aprofitar i cap al final, el “Doblas” per fi va marcar en xut, que tot val a dir, els defenses es van marcar en pròpia porta… el pavelló s’enfonsava… la segona vegada en l’historia del UEPFS que marcaven 7 gols en un partit… la gent feia cua per fer-se soci, els números de loteria s’esgotaven, i els jugadors estàvem cansats però molt contents d’haver superat una difícil prova contra un bon equip….

Ara toca 1×1…

Sergi: No va poder fer res en els gols, es nota la seva presencia sota el pals…

Ivan: Bon partit del debutant, gairebé marca un gol per l’escaire, no tan bé en els remats de cap, de fet no remata… anirà a més.

Pauqueta:  També bon debut, un cop entengui la “jerga” del futbol sala, ens ajudarà molt més…

Ricard: Un “jabato”, bon gol i bona esquerra… ah! no, bona esquerra no… vital en l’equip…

Josep: Cabra boja, sense por, cosa fonamental al futbol sala, d’aquí poc serà un “crack”, si no el perden les dones…

Rul: Milers de talls de pilota, cridaner com sempre i optimista com mai.

Ram: “Killer”, esperem que vingui més partits que l’any passat, té més anys dels que aparenta…

Doblas: Té hormones per parar un tren, quan es centri més serà un jugadoràs…

Torner: Té un cos que quan l’aprofiti més serà important en l’equip, un gol i cap patada al pal.

Marc: Vital, més tranquil que quan fa de jugador, ànima de l’equip.

Roger, Xavier Nerola i Xavi Soler:  Lesionats.

Xavier i Josep Marsal: De comiat.

Bé, aquí acabem la primera crònica, potser una mica llarga però l’anirem perfeccionant… si han passat coses que no me’n recordi o que hagis vist, comenta-les amb nosaltres.

GRACIES A L’AFICIÓ QUE ENS VE A VEURE CADA SETMANA

T’esperem el proper partit dissabte 10/10/2009 a les 16:00 a Camarasa

Si ens guanyen, que ens guanyin per joc i no per ganes.

Salut, gols i Força U.E.P.F.S.