PERAMOLA 4 – LA RAPITA 5

Classifiació jornada 11 - Resultats jornada 11 

Oliana, 14 de gener de 2012.

By Raul Andreu

Dissabte fred i boirós, jugàvem un partit que ens marcaria a on ens mereixem estar en aquesta categoria, l’ambient es fred a tot arreu menys al vestidor, onze jugadors, staff Riberas i petit Marc xerrant i estrenant la nova equipació d’aquest any…. semblava la plaça de Peramola per festa major, a la grada ni una ànima, només el Pau buscant joc per seure…. La Rapita escalfa amb unes intencions no gaire bones i el senyor àrbitre fent l’acta a l’altre punta del pavelló…. molta gent dins la pista, ningú a la grada, fem foto de record i comencem un partit per oblidar….Degut que som molts decidim anar a per totes, és un partit boig, sense que cap dels dos equips porti la iniciativa, com som molts, i ho dic moltes vegades per que no es positiu, la setmana passada justos i aquesta 6 canvis, a la gent li costa entrar en el partit, teníem un cierre, 4 pivots, 2 juvenils i 3 alas, els canvis eren continus i les marques costaven d’agafar, tot i així no vam patir gaire, tampoc feiem un joc vistós i el partit anava passant, en una jugada visitant amb passada al porter, el pobre és menja la pilota per sota les cames i fa que ens posem per davant, tots ens quedem incrèduls però contents per posar-nos per davant al marcador, potser això ens va fer pensar que ja estava fet i que la Ràpita era un grup d’amics…. però poc a poc es va comprovar que estàvem equivocats, l’equip visitant corria i feia diagonals que defensàvem com el cul, nosaltres disposàvem d’ocasions claríssimes per marcar, tres de Ram que normalment no falla, una meva, un altre de Elvis i jugades aïllades de Roger, Toni i Ricard, a punt de finalitzar la primera part la Ràpita amb una jugada defensada sense intensitat ens aconsegueix empatar… no ens ho podíem creure, estàvem impotents i confiàvem en la segona part… la cosa no pintava bé…

A primera vista semblava un partit que es tenia que guanyar, el poc públic assistent animava amb nervis, si haguéssim aprofitat les ocasions era un partit per que la gent que menys juga tingués minuts i la gent que més juga descansés… res més lluny de la realitat, la segona part, no sé com collons sortim que en un tres i no res ens marquen 4 gols… si si 4, semblem les casades en el partit de festa major, ens precipitem, fem passades que no sabem fer i a més no defensem amb cap. Minut 7 i un1 a5 lamentable…, les cares a la banqueta ho deien tot, costava donar ànims i nosaltres seguíem sense crear ocasions…, el partit ja es un equip tancat contra un equip que ataca amb més ganes que cap, tenim tota l’artilleria al camp però als minuts passen, en una jugada típica Ram – Rul, fant la paret i el cierre marca al segon pal, tres minuts després Ram de falta a prop de l’àrea marca el3 a5 i jugant amb els nervis  visitants, Ram ara sí, marca de la típica jugada seva el4 a5, resten 5 minuts per finalitzar el partit, tots dos equips amb 5 faltes, i la veritat que nosaltres, vam jugar molt millor els darrers minuts…. si haguéssim jugat així tot el partit…. Ram va disposar de dos ocasions claríssimes per empatar, inclús guanyar, però una vegada rematant sol a fora en una passada de Ricard i un doble xut en el doble penal aturat pel porter va fer que el resultat no es mogués, la Rapita també va disposar d’ocasions però una vegada el pal i un altre Navo feia que ells es quedessin en 5 gols…. cal remarcar que no varem saber jugar 5 contra 4 i feiem les jugades d’atac amb precipitació…. xim pom, xiulet final i derrota dolorosa que ens fa estar a la cua de la classificació, no va ser un dissabte maco, gent emprenyada per no jugar, per no marcar o per no guanyar, ningú content… però, que podem fer, doncs esperar el proper partit i intentar donar guerra i donar-nos les alegries que ens mereixem, esperem que tot que el proper és a Can Collons, puguem ser almenys tres canvis per afrontar un partit en condicions…

Gràcies a l’afició, Pau, Pintor, Noemí, Carol, Núria, Plujo, Marc i de més gent que pateix i disfruta amb natres…. fins la propera i tot i el dur viatge de tornada… Forza UEPFS.

Ara toca 1×1

Navo: Potser va poder fer alguna cosa en algun gol, però de tots és el que menys culpa té de la derrota. Ficat amb el partit tot i que amb les mans no la toca gaire.

Torner: Molta lluita sense premi. Precipitat en les jugades en atac. Bé en defensa.

Elvis: Va jugar uns minuts i va disposar de la ocasió més clara de tot el partit… encara no s’ho creu.

Rul: Més del mateix de cada setmana, posa ganes però no és suficient, la forma física no li deixa crear més ocasions. Un gol i lluita. No para de xerrar, manar i “cansar” als companys.

Xino: Va jugar uns minuts. A la banda perdut, el partits en pressió no li van bé. Correcte en la aportació al equip.

Toni: Sense pólvora. Va córrer però el partit estava boig. Precipitat però amb ganes. Va provar el xut de lluny. Va arribar molt just i va sortit fred.

Pauqueta: Poc rodat durant la temporada, no va poder ajudar al equip, animant des de la grada.

Aleix: Un tifosi a la banqueta. En l’escalfament les pilotes totes a dins. Està mirant si en el mercat d’hivern fitxa de pivot pel Solsona.

Aram: Va provar i lluitar tot el que va poder però la falta de partits li va passar factura, sobretot en defensa. Bé en la lluita en atac.

Ram: Fred i poc precís. Després de molt de temps li va costar agafar carinyo a la pilota. Va disposar de moltes ocasions sense sort. Dos gols i podien ser 6…. esperem més ajuda durant la temporada.

Ricard: Baix de forma. Li han canviat el cotxe i va a mig gas. No li agrada anar a pressionar, tot i així, va posar ganes i consistència en defensa.

Xavier Ribera: No va gaudir del partit i tampoc sobre les decisions que tenia que prendre a la banqueta. Va veure el partit perdut i guanyat…. tot controlat. Un deu.

Pep: Poc a poc recuperant-se, no es va canviar perque eram molts. Ajudant a tots en tot moment… el necessitarem.

La setmana que bé descans i el dissabte dia 28 de gener, juguem contra ALMATRET, en el cul del món a les 4.30. Anima`t i vine.

Esperem el vostres comentaris.

Gràcies a tots.

Força U.E.P.F.S. Podem perdre partits… però no la il.lusió.

FONDARELLA 2 – PERAMOLA 0

Classifiació jornada 10 - Resultats jornada 10 

Fondarella, 07 de gener de 2012.

By Raul Andreu

Nou any, i de nou arrencava la lliga, aquesta setmana ens tocava desplaçar-nos a Fondarella, població on varem començar el nostre curt però intens camí en el futbol sala. Durant la setmana, la convocatòria anava a menys, i finalment ens plantàvem sis jugadors, el Xavier i el nostre hooligang particular Boixi.L’any canvia, però arribar justos al camp no va variar, ens plantem en un vestuari compartit i dividit per una cortina del lidl, canviar, xerrar i començar. Aquesta crònica serà curta, principalment per que una part del partit no va existir, la primera. El camp de la Fondarella, patina, com moltes, es troba tancada per dalt però no pels costats, com moltes, no feia gaire fred, com a tot arreu, però aquesta setmana tenia una pecularietat, el sol brillant donava de ple en una porteria, el terra era de ciment brillant, cosa que impedia jugar a futbol en una direcció, el Navo, no va poder ni escalfar en la porteria, o va tenir que fer en un costat, l’equip local ho sabia, quasi bé aquest partit es decidia durant el llançament de la moneda inicial i…. varem perdre….

La primera part el Fondarella, mes ficat en el partit movia la pilota… però com acostuma a passar, molt moure per res…. nosaltres en tota la primera part només varem tenir un parell d’ocasions en robar la pilota, però no estàvem activats, l’equip local amb dos xuts fàcils marcaven els gols, res a recriminar-nos, feiem el que les nostre retines ens deixaven, l’àrbitre veien un partit tant plàcid es relaxava, quan la pilota sortia fora de la pista, no corríem a buscar-la cap dels dos equips, ells per que guanyaven i natres per que volíem que acabés la primera part, els canvis de Xino per Elvis eren constants…. mitja part….

L’equip local dins el vestuari trigava a sortir, llestos, esperàvem que el sol es pongués, com un rellotge suïs, just…. comencem la segona part i camp perfecte, ara si, per jugar a futbol sala. Aquesta setmana, el senyor àrbitre relaxat, no donava impediments perque la pilota fos d’una marca o un altre, a nosaltres a casa si, i ja portem gastats més calers sense necessitat, l’àrbitre relaxat i acollonit, la Fondarella té jugadors de molt caràcter, molt de públic que quan les coses no van bé saben com apretar…. en definitiva , la segona part seguia….

Nosaltres no som un equip excepcional, tenim poques armes, una es Ram, però quan no està, la única arma és la contra, la lluita i el caràcter, el partit seguia mogut, nosaltres varem disposar de 4 ocasions clarísimes però no las vam aprofitar, ells, que no son dolents, creaven ocasions que llençaven fora o aturava Navo, com no, amb el peus…. el partit passava, el àrbitre relaxat, possiblement per la olor a petardo que feia la banda, veia faltes de Xino inexistents i nosaltres només creavem ocasions puntuals. El partit, tot i les pèrdues de temps, va durar 25 minuts i tots cap a casa,2 a0 en un partit raro, fred i avorrit, d’aquells que no compensa fer un llarg trajecte, lo maco d’això que només és un partit i la setmana que bé treurem tot el que ens varem amagar avui.

Ara toca 1×1

Navo: No va poder fer res en els gols, demacrat en la cara. Tirava globus amb la mà, però tot i així, va fer una molt bona segona part.

Torner: Com acostuma a passar, el jugador del equip en posar més garra. No xuta quan toca i les ansies no el fan jugar al seu favor. Va disposar d’una ocasió clara de gol. Bé en defensa i en atac.

Elvis: No es pot demanar gaire més a un juvenil inexpert. Va defensar evitant un gol sota pals i amb ganes. En atac més perdut i sense ocasions.

Rul: Després de molt temps sense suar, va fer un joc de contensió, la primera part com la resta del equip, nul, a la segona, degut al partit obert, va robar pilotes i va fer passades de gol clares. Poca cosa més… bé algun crit que altre.

Xino: Venia tocat, i no va ser un dels partits més bons que recorda. Li va costar agafar el ritme del partit. Bé en lluita amb la defensa. Poc afortunat en les jugades d’atac,va disposar d’una jugada clau per fer el2 a1, però estava fos.

Toni: Més del mateix, primera part desbordat per culpa del sol. A la segona més caràcter sense fortuna. Degut al estat físic del equip i del camp semblava que anava amb una marxa menys…

Xavier Ribera: Conductor, tant amb el cotxe com amb l’equip. Aquesta setmana no va tenir gaire feina en els canvis, Xino per Elvis i Elvis per Xino. També frustrat per el camp i el resultat.

Boixí: S’agraeix el suport, tot i portar uns cascos més grans que les orelles de Dumbo, sempre al costat del equip i recolzant desde la banqueta.

A la nit teniem sopar… però això és un altre crónica…. BON ANY A TOTS…

La setmana que bé juguem contra LA RAPITA, un equip nou per nosaltres. Us necessitem per treure tres punts importantíssims, juguem al poliesportiu d’Oliana a les 4.30. Anima`t i vine.

Esperem el vostres comentaris.

Gràcies a tots.

Força U.E.P.F.S. Podem perdre partits… però no la il.lusió.

Dissabte dia 7 a les 21:45 sopar de Nadal a la Masia de Peramola. El menú serà el de sempre en aquestes ocasions.

Aquest any fent un esforç econòmic entre club i ajuntament, el sopar quedarà pagat a jugadors, directiva i dones/parelles d’aquests.

Hi hauran sorpreses… les de sempre i alguna més….

PERAMOLA 2 – VINAIXA 2

Classifiació jornada 9 - Resultats jornada 9 

Ponts, 17 de desembre de 2011.

By Raul Andreu

Darrer partit de l’any, degut a que el poliesportiu d’ Oliana estava ocupat per actes de la Marató de TV3, hem d’emigrar a Ponts on gentilment, ens cedeixen el camp…. arribem justos de temps per variar, el Vinaixa combinant gent veterana i gent jove escalfa amb intensitat, l’àrbitre preparat i “increïblement”, els Sorts, són els primers ens arribar. Ens plantem amb baixes, però tot i així, amb la recuperació del Pep, i l’ajuda dels juveniles, ens plantem 9 jugadors, per fi i després de molt de temps, el duo, Xavier-Marc porta el cotarro de la banqueta.

Comencem el partit combinant la defensa de pressió amb la defensa al mig camp… això ens fa recuperar pilotes però també situacions on el Vinaixa combinant ràpid crea ocasions… els minuts passen ràpid, el partit no és gaire intens i els canvis de jugadors dels dos equips son constants…. quan més perill ocasionava el Vinaixa, Toni recuperant una pilota i fent una bona contra amb Roger, aconsegueix marcar el primer gol empenyen la pilota al segon pal, sense fer gran cosa en atac ens posàvem per davant.

La tónica del partit era la mateixa, semblava un partit sense tensió, com si d’una partida d’escacs fos, anàvem tantejant esperant la jugada del jaque mate…., el Vinaixa seguia combinant, tot i que la majoria de jugades eren previsibles, en una d’elles defensem massa enrere, i deixem que el seu capità faci un fort xut sense que Sergi pogués aturar-lo,1 a1, taules i els minuts passaven, en una pilota recollida per Sergi, passa ràpid a Rul, que sense saber ben bé com ho fa, fa una jugada personal deixant enrere dos defenses rivals i marcant de xut ajustat al pal,2 a1 i estàvem pel davant, els juveniles nostres intentaven demostrar que poden jugar uns minuts amb aquest equip, entre jugada per aquí i jugada per allà, finalitza la primera part. 

La segona part comença amb un renovat Vinaixa, nosaltres no sortim amb un punta nat i això ens fa tenir errades de marca, un mal saque tret a la banda, origina un tres contra dos que materialitza bé l’equip visitant…2 a2, poc a poc passa el temps, la forma física comença a baixar en els dos equips i això és latent en el camp, ja s’ataca per impulsos, nosaltres tenim 4 faltes i defensem més tous…. el partit es consumeix amb una rematada al pal del Vinaixa en una bona jugada col·lectiva i en un parell de “robos” de pilotes nostres, que Roger i Toni no van podem finalitzar amb èxit… finalment resultat just. Un altre empat aquesta temporada, sumem punt a punt però sobretot no perdem la il·lusió, i esperem que el tio ens porti més punts per aquesta temporada.

Ara toca 1×1

Xino: Bon partit de cierre-pivot del equip, tot in aportar molta mobilitat si que ens dona més estabilitat. Es va fondre durant el partit.

Torner: Aquesta temporada, tot i no fer gaires gols aporta una mica més de veterania. No arrisca en defensa ni perd pilotes absurdes. Molt bé sortim a la contra i bé en el joc d’equip.

Aleix: Va jugar uns minuts i va aportar lluita i pressió, li va costar defensar però no va estar incòmode amb l’equip.

Rul: Tot i la seva gastroenteritis, va fer un partit seriós, bon gol i bé en els talls en defensa. Menys lluitador que altres dies. Va finalitzar amb rampes.

Pep: Es nota la falta de ritme i la força en el xut. Tot i així es important tenir-lo al equip. Donarà estabilitat a l’equip i sobretot lluita. Contents pel retorn.

Elvis: Un altre juvenil que va disposar de minuts. Va estar a punt de marcar de volea. Li va faltar una mica de intensitat.

Toni: Cansat. Tot i així va demostrar lluita i va marcar un bon gol. Les forces li van fer jugar els darrers minuts a mig gas. Al primer en arribar.

Sergi: Bon partit del porter peramolí, no va poder fer res en els gols encaixats. Va fer aturades de mérit. Es va fer amic del davanter local.. i també dels primers en arribar.

Josep: Degut a la poca continuitat al equip va començar perdut i tou en defensa. Va anar de menys a més i no es va amagar en atac. Millorarà.

Marc: De nou retorn del alma mater de l’equip. Tornen les fotografies, l’estil, i l’ajuda que necessitàvem. Un deu per la coca de xocolata.

Xavier Ribera: Capità d’aquest vaixell, va fer canvis a l’equip per intentar ajudar a tothom i a sobre, guanyar el partit. Organitzador i peça clau al equip… sempre dic el mateix.

Mil gràcies de nou a la afició que es va desplaçar a la capital de la Noguera, sempre de bon humor i animant al equip.

Ara a descansar fins després de Reis. Juguem contra la Fondarella i després sopar de post Nadal.

Bones festes a tots i sobretot molt bon any 2012.

Esperem el vostres comentaris.

Gràcies a tots.

Força U.E.P.F.S. Podem perdre partits… però no la il·lusió.

S’apropa el Nadal i com de costum estem planificant un soparet a la Masia (falta concretar la data).

Com que aquest mes el Masia tanca del 22 al 31 i qui més qui menys aquest mes ja té algun que altre sopar o compromís, ens estem plantejant de fer-ho el 7 de Gener coincidint amb el partit (a fora) contra el Fondarella.

El sopar és obert a tothom, jugadors, amics, afició, dones, parelles, fill/es, etc..

Que tal us va?

El passat dia 01/12/2012 va neixer el membre més jove de l’equip “Marc Andreu Candel”.

Moltes felicitats, Laura, Emma i Raul!!!

Podeu deixar les vostres felicitations al bloc