Jornada 10
FONDARELLA 2 – PERAMOLA 0
Classifiació jornada 10 - Resultats jornada 10
Fondarella, 07 de gener de 2012.
By Raul Andreu
Nou any, i de nou arrencava la lliga, aquesta setmana ens tocava desplaçar-nos a Fondarella, població on varem començar el nostre curt però intens camí en el futbol sala. Durant la setmana, la convocatòria anava a menys, i finalment ens plantàvem sis jugadors, el Xavier i el nostre hooligang particular Boixi.L’any canvia, però arribar justos al camp no va variar, ens plantem en un vestuari compartit i dividit per una cortina del lidl, canviar, xerrar i començar. Aquesta crònica serà curta, principalment per que una part del partit no va existir, la primera. El camp de la Fondarella, patina, com moltes, es troba tancada per dalt però no pels costats, com moltes, no feia gaire fred, com a tot arreu, però aquesta setmana tenia una pecularietat, el sol brillant donava de ple en una porteria, el terra era de ciment brillant, cosa que impedia jugar a futbol en una direcció, el Navo, no va poder ni escalfar en la porteria, o va tenir que fer en un costat, l’equip local ho sabia, quasi bé aquest partit es decidia durant el llançament de la moneda inicial i…. varem perdre….
La primera part el Fondarella, mes ficat en el partit movia la pilota… però com acostuma a passar, molt moure per res…. nosaltres en tota la primera part només varem tenir un parell d’ocasions en robar la pilota, però no estàvem activats, l’equip local amb dos xuts fàcils marcaven els gols, res a recriminar-nos, feiem el que les nostre retines ens deixaven, l’àrbitre veien un partit tant plàcid es relaxava, quan la pilota sortia fora de la pista, no corríem a buscar-la cap dels dos equips, ells per que guanyaven i natres per que volíem que acabés la primera part, els canvis de Xino per Elvis eren constants…. mitja part….
L’equip local dins el vestuari trigava a sortir, llestos, esperàvem que el sol es pongués, com un rellotge suïs, just…. comencem la segona part i camp perfecte, ara si, per jugar a futbol sala. Aquesta setmana, el senyor àrbitre relaxat, no donava impediments perque la pilota fos d’una marca o un altre, a nosaltres a casa si, i ja portem gastats més calers sense necessitat, l’àrbitre relaxat i acollonit, la Fondarella té jugadors de molt caràcter, molt de públic que quan les coses no van bé saben com apretar…. en definitiva , la segona part seguia….
Nosaltres no som un equip excepcional, tenim poques armes, una es Ram, però quan no està, la única arma és la contra, la lluita i el caràcter, el partit seguia mogut, nosaltres varem disposar de 4 ocasions clarísimes però no las vam aprofitar, ells, que no son dolents, creaven ocasions que llençaven fora o aturava Navo, com no, amb el peus…. el partit passava, el àrbitre relaxat, possiblement per la olor a petardo que feia la banda, veia faltes de Xino inexistents i nosaltres només creavem ocasions puntuals. El partit, tot i les pèrdues de temps, va durar 25 minuts i tots cap a casa,2 a0 en un partit raro, fred i avorrit, d’aquells que no compensa fer un llarg trajecte, lo maco d’això que només és un partit i la setmana que bé treurem tot el que ens varem amagar avui.
Ara toca 1×1
Navo: No va poder fer res en els gols, demacrat en la cara. Tirava globus amb la mà, però tot i així, va fer una molt bona segona part.
Torner: Com acostuma a passar, el jugador del equip en posar més garra. No xuta quan toca i les ansies no el fan jugar al seu favor. Va disposar d’una ocasió clara de gol. Bé en defensa i en atac.
Elvis: No es pot demanar gaire més a un juvenil inexpert. Va defensar evitant un gol sota pals i amb ganes. En atac més perdut i sense ocasions.
Rul: Després de molt temps sense suar, va fer un joc de contensió, la primera part com la resta del equip, nul, a la segona, degut al partit obert, va robar pilotes i va fer passades de gol clares. Poca cosa més… bé algun crit que altre.
Xino: Venia tocat, i no va ser un dels partits més bons que recorda. Li va costar agafar el ritme del partit. Bé en lluita amb la defensa. Poc afortunat en les jugades d’atac,va disposar d’una jugada clau per fer el2 a1, però estava fos.
Toni: Més del mateix, primera part desbordat per culpa del sol. A la segona més caràcter sense fortuna. Degut al estat físic del equip i del camp semblava que anava amb una marxa menys…
Xavier Ribera: Conductor, tant amb el cotxe com amb l’equip. Aquesta setmana no va tenir gaire feina en els canvis, Xino per Elvis i Elvis per Xino. També frustrat per el camp i el resultat.
Boixí: S’agraeix el suport, tot i portar uns cascos més grans que les orelles de Dumbo, sempre al costat del equip i recolzant desde la banqueta.
A la nit teniem sopar… però això és un altre crónica…. BON ANY A TOTS…
La setmana que bé juguem contra LA RAPITA, un equip nou per nosaltres. Us necessitem per treure tres punts importantíssims, juguem al poliesportiu d’Oliana a les 4.30. Anima`t i vine.
Esperem el vostres comentaris.
Gràcies a tots.
Força U.E.P.F.S. Podem perdre partits… però no la il.lusió.
un partit per passar pàgina, però d’aquells que no s’olvidaran degut al maleït sol. Eren un equipet com nosaltres però amb la sort de cara.
el sopar es resumeix en poques paraules, però ben plenes de contingut: bon rotllo, bon ambient i regals per tothom. es va trobar a faltar els absents, que esperem que al sopar de final de temporada no hi faltin.
Llàstima del resultat del partit contra el Fondarella,esperem que aquesta setmana les cose canviin i aconseguim els tres punts,allà estarem a donar-ho tot,vinga que vagi be,ens veiem
gent animss el proxim partit ja es nostre i apartir daket moment a sumar puns per no patir al fina